Què tinc a la butxaca?

En aquest apartat us vull explicar el per què del nom del blog. Quan vaig crear aquest espai, volia un nom original, especial i que donés sentit al que realment pretenc amb la creació del blog.

Inspirada pel meu padrí de Graduació, en Jaume Cela i Ollé amb el seu llibre Calaix de mestre, vaig pensar que les butxaques de la bata d'una mestra són molt significatives respecte la metodologia i la seva pràctica educativa.

Què duc jo a les butxaques de la meva bata?  

Doncs entenent el contingut de la butxaca de la bata com allò que sempre utilitzo i necessito, he fet un petit llistat:

- Càmera de fotos i vídeo. Element essencial en la vida a l'escola, és important que les activitats amb els infants quedin registrades tant pel record, com per poder analitzar i fer autocrítica de la nostra pràctica educativa, també per poder mostrar als pares tot allò que forma gran part de la vida dels seus fills. Al meu parer hem d'apropar encara més l'escola a la família i la família a l'escola.

- Llapis i paper. Tant a l'escola com a la vida, la inspiració i les bones idees poden arribar en qualsevol moment i aquestes no poden esperar a arribar a casa. Sempre s'ha d'estar obert a noves propostes i a caçar aquelles idees que volen pel cap per a fer-les realitat. 

- Objectes com a tresor.  A la meva bata mai pot faltar aquella petita flor, aquell anell, aquella pedra o qualsevol tresoret que els infants et confien per a que guardis. Quan estan al pati o en una situació que veuen perillar el seu tresor i et miren i saben que amb tu poden confiar, saben que els hi guardaràs i que aquell tresor està en bones mans. Quan un infant fa aquest gest sempre penso que és com una mostra de gran confiança.

- Tisores i altres materials que deixin de banda el paper en 2D. Està molt bé que oferim als nostres infants papers de diferents mides per a què facin les seves creacions, però crec que ens quedem curts oferint eines. Hi ha un gran món de materials per a pintar i experimentar, per construir i deconstruir... La vida és en volum, per què no posar-li ales?

- Grans referents. Mai ho podrem saber tot, sempre s'ha de viure en un constant aprenentatge i per tant cal tenir uns referents per a que t'indiquin a on està el nord. Hi ha moooltissims autors interessants però en la meva inspiració personal hi destacaria a Jaume Cela i Ollé, Stephen Covey, Sir Ken Robinson, Eduard Punset, Paulo Coelho... I molts més, com podeu veure no només són autors que parlen d'educació, sinó de la vida i com arribar a la tan esperada felicitat. Per a mi, temes totalment relacionats: escola, vida i felicitat.

De moment aquests són els elements més destacats en "les meves butxaques", sé que quan augmenti la meva experiència aquestes butxaques s'aniran omplint encara més.

Una gota en el mar

Hola ! Sóc la Laia, una noia catalana i mig menorquina. Tinc 22 anys i fa una setmana vaig complir un dels meus objectius més volguts des que era petita: ser Mestra d'Infantil.

Uff.. encara dir "ser" em resulta massa gran per a mi, més bé diria que a partir d'ara tinc el permís per començar a aprendre a ser Mestra d'Infantil. Començar a ser allò que des que vaig nèixer em corre per les venes, i és que tinc clar que és pura vocació. Mai m'he plantejat cap altre professió, penso que per a mi és molt més que una feina, ser mestra és un estil de vida. 

Ho sé perquè ho he viscut a casa, la meva mare, la meva tieta, dues cosines... totes elles són mestres i sempre he vist amb aquella enveja sana com els hi brillaven els ulls quan m'explicaven coses de l'escola, aquella enveja sana que et fa moure i, com una formigueta, anar complint objectius per arribar algun dia a ser com elles.
   

Ara s'acaba una gran etapa en la meva vida, l'època universitària diuen que és la millor època de totes, però jo tinc un gran pressentiment, crec que el millor està per arribar.

Sempre que em poso a reflexionar sobre que suposa per a mi treballar del que sempre he desitjat, em venen al cap unes paraules de Steve Jobs, el fundador d'Apple. Ell un dia va dir que el treball omple gran part de les nostres vides, i per tant, l'única manera de ser feliç i viure realment satisfet és fer allò que considerem un treball genial. I acabava dient que l'única manera de tenir un treball genial és estimar allò que fem. Quan recordo les seves paraules em poso contenta,  tinc la sort d'haver trobat el meu treball genial, allò que estimaré i em farà ser feliç. Sóc una afortunada.

Però bé, avui no us ho vull explicar tot, sinó no hi hauria emoció, no?

He fet aquest blog perquè sóc una apassionada de les noves tecnologies: dels blogs, xarxes socials,  del Photoshop, de les edicions de vídeo, dels treballs manuals, de l'Scrapbooking... I tot el que comporti inspiració, creativitat,  positivisme i aprenentatges constants. Per això he volgut fer aquest petit espai, per a tot aquell que em vulgui conèixer. Vull compartir amb vosaltres coses interessants que llegeixo i descobreixo, també el meu treball final de carrera i altres reflexions personals, així com també poder aprendre d'altres blogs molt interessants.

M'encanten els projectes, no puc estar parada, sempre tinc moltes idees i molt projectes al cap que sempre acabo realitzant amb esforç i molt molt d'entusiasme. Què seria de mi sense sense il·lusió? En aquest moment de la meva vida estic en un estat constant d'il·lusió i nous projectes petits però també faraònics. La qüestió és que aquesta flama no s'apagui mai.

Acabo amb una altre frase que m'agrada molt i ve clavada per l'ocasió:

A veces sentimos que lo que hacemos es tan solo una gota en el mar. Pero el mar sería menos si le faltara una gota.

M. Teresa de Calcuta. 

Apa aquí comença la meva petita goteta en el mar de l'educació.