La competitivitat

Bona tarda! 

Avui us vull explicar una mica el meu Treball Final de Grau. Primer de tot, cal dir que el Treball Final de Grau és un treball de recerca i investigació que es fa el quart any d'Educació Infantil i que té la durada d'un curs acadèmic. 

Durant tot un curs, es llegeix, s'investiga, s'entrevista, s'observa... per acabar conformant un article científic. Amb aquest treball he après moltíssim i estic molt contenta del resultat final. 

Contenta perquè vaig complir el meu objectiu principal que era que aquest treball em servis realment en la meva pràctica diària com a mestra. I és més, no m'ha servit només per modificar algunes conductes de les meves pràctiques educatives, sinó que m'ha canviat la visió de veure les coses en la meva vida personal. Puc afirmar que el TFG (com li dèiem entre els companys) m'ha fet canviar la visió que tenia de les relacions entre les persones. És gros, però penso que aquest fet és una gran mostra de que realment he après.

Bé, espero que estigueu tan intrigats com jo abans de començar aquest treball. Primer de tot, abans de continuar, he de dir que tot aquest treball no hauria estat possible sense la inspiració i el recolzament d'un gran professor en Juanjo Rodríguez. Penso que llançar-me a un treball tan complicat va estar gràcies a l'empenta i entusiasme que em va transmetre per diversos temes relacionats amb l'Educació Física. (Un tema que porta cua i un dia tractaré Educació Física vs. Psicomotricitat)

Tot va començar un dia en una classe de seminari d'en Juanjo, el meu professor, ell mentre explicava una altre cosa va dir que la competitivitat era un instint. Apa! Mai m'havia parat a pensar quin era el motiu pel  qual els infants en les primeres etapes són bastant egocèntrics i des de ben petits es mosseguen i s'esgarrapen per a aconseguir el que volen. Llavors va començar a interessar-me molt el tema: naixem competitius? És la societat la que ens torna competitius? si és quelcom natural, com és pot educar? és bo potenciar la competitivitat? És bo utilitzar la competició com a element motivador? Com hem d'actuar des de l'escola en aquestes situacions?

Bé, aquí us presento l'abstract del meu article científic anomenat: 

La competitivitat com a conducta instintiva 

i la necessitat de cooperació. 

Espero que us interessi tant com em va interessar a mi i torneu al blog per a saber-ne més.
Ja que ho vaig fer en 3 idiomes, us dono la oportunitat de poder escollir. 

Resum en català

L’article pretén trobar les claus per a una bona pràctica educativa a l’hora de tractar amb la competitivitat, en concret en les primeres etapes de l’educació. I per això, primer cal conèixer quin és l’origen de la competitivitat, quines són les causes i els seus efectes en els infants. Partint de la competitivitat com a conducta instintiva, ens centrarem en quines actituds es poden desenvolupar davant d’una situació de competitivitat i coneixerem la importància i el benefici d’enfocar-la cap a una competitivitat positiva. Només d’aquesta manera podrem arribar a assolir l’últim esglaó de les relacions interpersonals, coneixerem quins són els passos per arribar a la interdependència. És a dir, veurem la importància de fomentar la cooperació i la cultura de la pau en els nostres infants. 

Respecte a la metodologia de la recerca, es tracta de les observacions i entrevistes realitzades a dues mestres per tal de conèixer, de primera mà, aquestes situacions. Per una banda, l’entrevista a una mestra que actualment és tutora de 0-3 i, per altre banda, una entrevista a una mestra que és tutora de la segona etapa d’Educació Infantil (3-6). Gràcies a aquest treball de camp, hem pogut veure quines són les reaccions dels infants de diferents edats davant d’una situació de competitivitat amb iguals i quins són els recursos que utilitzen les mestres per a que no es creïn conflictes. 

Resumen en castellano

El artículo pretende encontrar las claves para una buena práctica educativa cuando se trata de la competitividad, en concreto en las primeres etapas de la educación. Por eso primero debemos conocer cuál es el origen de la competitividad, cuáles son las causas i sus efectos en los niños.Partiendo de la competitividad como una conducta instintiva, nos centraremos en qué actitudes se pueden desarrollar ante una situación de competitividad y conoceremos la importancia y el beneficio de canalizarla hacia una competitividad postitiva. Sólo de esta manera podremos llegar a alcanzar el último peldaño de las relaciones interpersonales, conoceremos cuales son los pasos para llegar a la interdependencia. Es decir, veremos la importancia de fomentar la cooperación i la cultura de la paz en nuestros niños.Respecto a la metodologia de la investigación, se trata de las observaciones y entrevistas realizadas a dos maestras para conocer, de primera mano, estas situaciones.

Por un lado, la entrevista a una maestra que actualmente es tutora de 0-3 y, por otro lado, la entrevista a una maestra que está en la segunda etapa de Educación Infantil (3-6). Gracias a este trabajo de campo, hemos podido ver cuáles son las reacciones de los niños de diferentes edades ante una situación de competitividad con iguales i cuáles son los recursos que utilizan las maestras para que no se creen conflictos entre ellos. 

Abstract in English

This article expects to find the keys to do a good educational practice in order to treat with competitiveness, specifically in the early stages of education. It’s necessary to know first af all which is the competitiveness origin and which are the causes and their effects on the children.

Starting by competitiveness like an instinctive behaviour, we are going to focus on which attittudes could be developed when children face a competitiveness situation, and also we are going to know the importance and the benefits of focus it to a positive competitiveness. Only this way we may understand the importance of the interpersonal relationships and we are going to know the steps to reach the interaction. Therefore, we are going to see the importance of encourage the cooperation and the peace culture.

According to the research metodology, I have extracted observations and made interviews to two teachers in order to know the situations in a nearest way. In the one hand, one interview to a 0-3 years old children teacher, and, in the other hand, an interview to a 3-6 years old children teacher. Due to this task I have seen which are the children reactions when they face a competitiveness situation and which are the teacher's techniques to resolve a conflict between them.

Bé, fins aquí per avui. Poc a poc aniré descobrint el meu article i el prezi que vaig fer.

Què tinc a la butxaca?

En aquest apartat us vull explicar el per què del nom del blog. Quan vaig crear aquest espai, volia un nom original, especial i que donés sentit al que realment pretenc amb la creació del blog.

Inspirada pel meu padrí de Graduació, en Jaume Cela i Ollé amb el seu llibre Calaix de mestre, vaig pensar que les butxaques de la bata d'una mestra són molt significatives respecte la metodologia i la seva pràctica educativa.

Què duc jo a les butxaques de la meva bata?  

Doncs entenent el contingut de la butxaca de la bata com allò que sempre utilitzo i necessito, he fet un petit llistat:

- Càmera de fotos i vídeo. Element essencial en la vida a l'escola, és important que les activitats amb els infants quedin registrades tant pel record, com per poder analitzar i fer autocrítica de la nostra pràctica educativa, també per poder mostrar als pares tot allò que forma gran part de la vida dels seus fills. Al meu parer hem d'apropar encara més l'escola a la família i la família a l'escola.

- Llapis i paper. Tant a l'escola com a la vida, la inspiració i les bones idees poden arribar en qualsevol moment i aquestes no poden esperar a arribar a casa. Sempre s'ha d'estar obert a noves propostes i a caçar aquelles idees que volen pel cap per a fer-les realitat. 

- Objectes com a tresor.  A la meva bata mai pot faltar aquella petita flor, aquell anell, aquella pedra o qualsevol tresoret que els infants et confien per a que guardis. Quan estan al pati o en una situació que veuen perillar el seu tresor i et miren i saben que amb tu poden confiar, saben que els hi guardaràs i que aquell tresor està en bones mans. Quan un infant fa aquest gest sempre penso que és com una mostra de gran confiança.

- Tisores i altres materials que deixin de banda el paper en 2D. Està molt bé que oferim als nostres infants papers de diferents mides per a què facin les seves creacions, però crec que ens quedem curts oferint eines. Hi ha un gran món de materials per a pintar i experimentar, per construir i deconstruir... La vida és en volum, per què no posar-li ales?

- Grans referents. Mai ho podrem saber tot, sempre s'ha de viure en un constant aprenentatge i per tant cal tenir uns referents per a que t'indiquin a on està el nord. Hi ha moooltissims autors interessants però en la meva inspiració personal hi destacaria a Jaume Cela i Ollé, Stephen Covey, Sir Ken Robinson, Eduard Punset, Paulo Coelho... I molts més, com podeu veure no només són autors que parlen d'educació, sinó de la vida i com arribar a la tan esperada felicitat. Per a mi, temes totalment relacionats: escola, vida i felicitat.

De moment aquests són els elements més destacats en "les meves butxaques", sé que quan augmenti la meva experiència aquestes butxaques s'aniran omplint encara més.

Una gota en el mar

Hola ! Sóc la Laia, una noia catalana i mig menorquina. Tinc 22 anys i fa una setmana vaig complir un dels meus objectius més volguts des que era petita: ser Mestra d'Infantil.

Uff.. encara dir "ser" em resulta massa gran per a mi, més bé diria que a partir d'ara tinc el permís per començar a aprendre a ser Mestra d'Infantil. Començar a ser allò que des que vaig nèixer em corre per les venes, i és que tinc clar que és pura vocació. Mai m'he plantejat cap altre professió, penso que per a mi és molt més que una feina, ser mestra és un estil de vida. 

Ho sé perquè ho he viscut a casa, la meva mare, la meva tieta, dues cosines... totes elles són mestres i sempre he vist amb aquella enveja sana com els hi brillaven els ulls quan m'explicaven coses de l'escola, aquella enveja sana que et fa moure i, com una formigueta, anar complint objectius per arribar algun dia a ser com elles.
   

Ara s'acaba una gran etapa en la meva vida, l'època universitària diuen que és la millor època de totes, però jo tinc un gran pressentiment, crec que el millor està per arribar.

Sempre que em poso a reflexionar sobre que suposa per a mi treballar del que sempre he desitjat, em venen al cap unes paraules de Steve Jobs, el fundador d'Apple. Ell un dia va dir que el treball omple gran part de les nostres vides, i per tant, l'única manera de ser feliç i viure realment satisfet és fer allò que considerem un treball genial. I acabava dient que l'única manera de tenir un treball genial és estimar allò que fem. Quan recordo les seves paraules em poso contenta,  tinc la sort d'haver trobat el meu treball genial, allò que estimaré i em farà ser feliç. Sóc una afortunada.

Però bé, avui no us ho vull explicar tot, sinó no hi hauria emoció, no?

He fet aquest blog perquè sóc una apassionada de les noves tecnologies: dels blogs, xarxes socials,  del Photoshop, de les edicions de vídeo, dels treballs manuals, de l'Scrapbooking... I tot el que comporti inspiració, creativitat,  positivisme i aprenentatges constants. Per això he volgut fer aquest petit espai, per a tot aquell que em vulgui conèixer. Vull compartir amb vosaltres coses interessants que llegeixo i descobreixo, també el meu treball final de carrera i altres reflexions personals, així com també poder aprendre d'altres blogs molt interessants.

M'encanten els projectes, no puc estar parada, sempre tinc moltes idees i molt projectes al cap que sempre acabo realitzant amb esforç i molt molt d'entusiasme. Què seria de mi sense sense il·lusió? En aquest moment de la meva vida estic en un estat constant d'il·lusió i nous projectes petits però també faraònics. La qüestió és que aquesta flama no s'apagui mai.

Acabo amb una altre frase que m'agrada molt i ve clavada per l'ocasió:

A veces sentimos que lo que hacemos es tan solo una gota en el mar. Pero el mar sería menos si le faltara una gota.

M. Teresa de Calcuta. 

Apa aquí comença la meva petita goteta en el mar de l'educació.