miércoles, 30 de abril de 2014

Persones creatives

Hellooo!! Aquesta entrada no estava prevista, però no sé com ha arribat a les meves mans un article sobre persones creatives i la meva sorpresa ha estat que compleixo 18 dels 18 trets que caracteritzen una persona creativa. Pot ser sembla algo egocentrica aquesta entrada, però podeu comparar si també compliu aquests trets o si n'afegiries algun més. 

L'article original el podeu llegir en aquesta direcció:
http://www.huffingtonpost.es/2014/03/07/18-cosas-que-las-personas_n_4918760.html



I bé us faré un petit resum, segons l'article les persones creatives es caracteritzen per 18 trets:

1. Somnien desperts.  Deixar volar la imaginació, pensant en futurs plans o projectes a fer afavoreix a la millora de connexions en el cervell i per tant, segons un estudi, propicia la imaginació i la creativitat. De fet és el moment on se'ns acudeixen les millors idees.  

2. Ho observen tot. Les persones creatives són molt observadores, a tot li troben possibilitats. Els que em coneixeu ja sabeu que sempre estic amb les fotos, sempre alerta i observant aparadors, blogs, llibres...

3. Horaris a mida. Aquest punt m'ha fet molta gràcia. Diu que les persones creatives o solen treballar molt d'hora al matí o a altes hores de la matinada. Bé, jo totalment sóc de les segones. Reconec que sóc molt nocturna i em poden donar les tantes, però si estic en el moment de màxima inspiració no puc parar. (Només cal mirar l'hora d'aquesta publicació) 

4. Moments de soledat. Aquesta per a mi va lligada a l'anterior. Pot ser és per això que tinc inspiració a la nit, perquè a casa ja tothom dorm, el telèfon no sona, el mòbil no vibra cada 3 segons... Segons l'article tota persona creativa necessita la soledat per trobar-se a si mateixos amb les seves idees. De fet, sovint no vull ni música. 


5. De tot el dolent es pot treure alguna cosa bona. Això és un lema que tinc, no hi ha RES que no t'aporti algun aprenentatge, alguna idea nova, algun canvi de rumb... Per aquest apartat tinc una frase que m'agrada molt:  Las cosas no salen mal para amargarte y rendirte. Son para romperte y reconstruirte y que puedas ser todo lo que debías ser. Charles Jones.  Us poso un exemple molt clar... si jo hagués tingut feina, no estaría vivint aquesta genial experiència aquí a Anglaterra! Quina bona em tenia preparat el destí! 


6. Busquen noves experiències. Segons l'article les persones creatives els hi agrada provar coses noves aquest fet obra la ment i aporta inspiració. Tret que comparteixo també, o no és una gran experiència això de venir sola per aquests mons anglesos? 


7. Cauen i tornen a aixecar-se. RESILIÈNCIA. Capacitat per no rendir-te passi el que passi. Les persones creatives han de tenir una gran capacitat de resiliència, perquè molts cops els processos creatius consten de prova i error i si et rendeixes a la primera no obtindràs grans resultats. Jo ho lligaria molt a les persones positives i saber que si no surt bé ara, si ho segueixes intentant (CONSTÀNCIA, ESFORÇ) quedarà com havies planejat. Això em recorda quan faig vídeos, a vegades alguna cosa no funciona o no surt com tu voldries, et capfiques i no surt. Però mai desisteixo, perdria molt més deixant-ho estar que gastant tot el temps necessari per arribar a la meta.  


8. Insaciablement curioses. Segons l'article les persones creatives volen saber el perquè de les coses, els interessa conèixer més i aprendre coses noves. Em sento totalment identificada amb això i penso que internet és una gran eina per la gent curiosa. A vegades la gent em pregunta COM SAPS AIXÒ? a vegades no sé que contestar... simplement algun dia m'ho vaig preguntar i vaig buscar la resposta i no vaig parar fins a tenir-la. 
I per cert, això implica no parar d'aprendre mai, sabeu que ja m'he apuntat a un curset per quan arribi a Barcelona? És sobre neolingüística, ja us aniré explicant. 

9. Observen a les persones. Això ho uniria al punt 2, amb ho observen TOT també inclouria a les persones. Penso que es pot aprendre molt observant a les persones, algunes persones inspiren, algunes persones et transmeten optimisme, algunes et contagien il·lusió, algunes altres et mostren la passió pels seus treballs... i també hi ha persones que et mostren com no voldries ser tu. De tothom s'aprèn, però per això cal observar i tenir una ment critica (critica en el sentit d'analitzar, de saber que et poden aportar). I tampoc pretendre canviar a ningú, simplement observar i aprendre. Si ells volen aprendre de tu, ja és una altre cosa. 
   
10. S'arrisquen. Les persones creatives no tenen por a equivocar-se, perquè si no arrisques no pots optar a unes idees originals i bones, també et pots equivocar però aquesta és la gràcia d'arriscar. 


11. Pensen que la creativitat és la seva forma d'expressió. És una cosa obvia, quan creem, quan tenim una idea sempre estan impregnades de les emocions que estem vivint en aquell moment i de l'estat d'ànim. 

12. Lluiten per les seves passions. El motor que mou la creativitat és el fet de poder veure representat, fet realitat allò que has pensat. Aquest és el real objectiu i premi quan tens un projecte en ment. 

13. Surten de les seves pròpies ments. Lligat molt amb el primer punt de somniar despert, però aquest cop imaginar i posar-se en el lloc d'altres pensaments, és a dir ser empàtic. 

14. Perden la noció del temps. Segons l'article "El estado de flujo" és el moment de màxima inspiració, on la concentració fa oblidar el temps, el lloc i altres distraccions. També m'ha fet molta gràcia aquest punt perquè sovint quan faig vídeos em puc estar moltissimes hores seguides i de cop me'n adono que porto hores necessitant anar al lavabo o menjar alguna cosa. Serà que el estado de flujo s'apodera de mi? 

15. S'envolen de bellesa. Com a bon observador, a les persones creatives els hi agrada envoltar-se de coses estèticament originals i boniques.  

16. Saben unir els punts. Aquest punt m'ha sorprès molt perquè comparteixo 100%. La creativitat és unir punts, crec que ho explico al apartat de qui sóc jo del blog (sense haver llegit això previament), quan intento explicar com m'arriben les idees dic que és a partir de la observació que es crea un terratrèmol interior en el meu cap i és quan surt la idea. Realment no és res original, simplement he unit punts. Totalment identificada amb les paraules de Steve Jobs: "La creatividad simplemente consiste en conectar las cosas. Cuando le preguntas a las personas creativas cómo han hecho algo, se sienten un poco culpables porque en realidad no han creado nada, sino que se han limitado a ver algo. Tras un tiempo, les resulta obvio, pues han sido capaces de conectar las experiencias que habían tenido y de sintetizar cosas nuevas".


17. Els hi agraden els canvis radicals. A les persones creatives no els hi agrada la monotonia i els hi agrada fer grans canvis. Em fa gràcia perquè a mi em donen aquests rampells de canviar tota l'habitació o els colors del blog de dalt a baix... ara ja sé per què. 


18. Troben temps per la meditació. Per últim diu que les persones creatives entenen el valor de la meditació mental. Això ho lligaria a vegades amb el que he dit de la soledat i el silenci absolut, per deixar volar la teva imaginació i escoltar-te a tu mateix sense cap interferència. Els meus moments de meditació són abans d'anar a dormir i sobretot en les dutxes de bon matí.  



UN ADULTO CREATIVO ES UN NIÑO QUE HA SOBREVIVIDO

martes, 29 de abril de 2014

The farm

Hola! Mirant les fotos d'aquests mesos, he vist que em va quedar pendent explicar-vos la meva experiència a una granja. 

Vaig al·lucinar (per a variar). Una granja preparada totalment per que els nens puguin gaudir-la i aprendre molt de l'experiència. 

En aquestes primeres fotografies podeu veure com els nens poden collir els ous. 



Porquets, vaques, cabres, conills, gallines, galls, pollets... 



Per munyir les vaques, suuuuuuuuper gracios! 



Una excavadora que la pots fer funcionar donant-li a les palanques. 


 Tota una zona interior, per si plou molt.


Aquesta foto es que em va fer molta gràcia. La va inaugurar la Reina d'Anglaterra, que ja sabeu quina devoció li tenen aquí. 



Higiene i seguretat per sobre de tot:






En definitiva, Anglaterra és un país molt social, que pensa amb els nens i les families. Hi ha moltisimes activitats per a ells i el que més m'agrada és que aquestes activitats no s'han creat per aparcar els nens, deixar-los i tenir-los entretinguts mentre els pares fan una altre cosa. Sinó que al fer les activitats AMB els pares, aquestes activitats ofereixen als nens els recursos per a obtenir grans experiencies, i per tant, grans aprenentatges. 

Si voleu donar-li un cop d'ull a la pàgina web de la granja, està molt bé:

http://www.longdownfarm.co.uk/


lunes, 28 de abril de 2014

Funny frogs

Hello!!

Com ha començat la setmana? Per mi és especial, i a little bit trista... perquè: ÉS L'ÚLTIMA SETMANA aquí a Winchester. Així que comença a haver moments de "és l'últim cop que..."

Bé deixo per un altre dia les meves conclusions sobre aquesta experiència, avui vinc a portar-vos una petita manualitat. 

L'altre dia a Mini Professors van parlar sobre les granotes, em va agradar molt la metodologia. Hi havia fins hi tot capgrossos (tadpole) de veritat. 




I per finalitzar van fer aquesta petita manualitat que em va encantar per la seva senzillesa i vistositat. No li vaig fer fotos i la nena va jugar tant que ara està destrossat. Per això us he fet una gran investigació per internet per trobar uns de similars. 




Es poden fer de cartolina, amb ulls enganxats, pintats... moltes variacions. Però la gracia és la llengua, que fins i tot es poden atrapar petites coses com una granota. 

Petons!

miércoles, 23 de abril de 2014

Feliç Sant Jordi


Qui m'ho anava a dir! Fa just un any estava vivint el Sant Jordi més significatiu i tradicional per a mi. Estava venent llibres a la Plaça de la Vila del meu poble. Va ser un dia llarg, amb mooooltes responsabilitats, però va ser un dia que recordaré sempre amb un gran somriure! 


Sempre m'ha enamorat Sant Jordi, és un dia que tothom es posa d'acord per ser feliç! No importa si ets petit, gran, si treballes, si estudies... tots ho vivim intensament i m'encanta. Inclús no importa si tens parella o no, perquè sigui com sigui segur que alguna rosa et cau :) 

Qui m'ho anava a dir aquell dia venent llibres a tota màquina, que en un any estaria vivint a Anglaterra! No m'ho hagués imaginat mai! 

Però bé! Encara que aquí no es celebri el meu estimat Sant Jordi, es celebra Saint George, que es patró d'Anglaterra també i realment són el mateix sant amb la mateixa llegenda. Tot i que aquí no la coneixen tant. Així que estic intrigada per veure com ho celebren demà aquí a Winchester, prometo que si fan alguna cosa interessant ho explicaré. 


Com a nota curiosa l'altre dia vaig caure en que l'escut de Sant Jordi és la bandera d'Anglaterra! De fet, és al revés, la bandera d'Anglaterra és la creu de Sant Jordi, com la bandera de Barcelona.  No ho havia pensat mai i la meva sorpresa va ser al entrar en una botiga de souvenirs (on es troba la Taula Rodona del rei Artur) i trobar-me amb milions de Sant Jordis en totes les formes i colors (titelles, escuts, espases, dracs, princeses...) Jo tota emocionada vaig preguntar-li a la dona de la botiga si aquí també celebraven Saint George amb la llegenda de la princesa i el drac... però la meva decepció va ser que em va contestar: que ella no sabia si aquell cavaller es deia George, que li podia posar el nom que volgués, segurament era un cavaller de la època de Camelot i el Rei Artur. Jajajaj així que imagineu la meva cara de desil·lusió, aquella dona no tenia ni idea! 

Però vaig sortir de la botiga amb una bona conclusió : Catalunya i Anglaterra tenen més coses en comú de les que jo creia, tenim el mateix patró i ens uneix aquesta festa, bé això i 4 meravellosos titelles de dit que vaig comprar de la llegenda de Sant Jordi (Sant Jordi, Princesa, Rei, Drac) Que durant el dia d'avui us vaig foto i us els ensenyo. 

Per cert, parlant de banderes, si al llegir bandera d'Anglaterra t'ha vingut al cap la Union Jack (la del fons del meu blog) no és del tot cert fixa't en aquesta imatge:



Bé un cop repassat l'outfit de Sant Jordi, us vull recomanar uns quants llibres amb motiu d'aquesta celebració:

1. Dels 4 llibres que em van portar els reis (cliqueu aquí per veure quins)  només he tingut temps de llegir-me El Arte de no amargarse la vida. I la veritat que és super interessant per a remoure el teu interior, per coneixe't millor i veure quines són les actituds positives davant la vida i amb relació amb els altres. Faig referència en aquesta entrada (clica aquí)




2. EL PRIMER DÍA de Marc Levy. Sincerament, no és un llibre que m'hagués comprat pel títol ni la portada. No m'agraden gaire les histories d'amor i aquesta sembla ser un "pastelón". Però me'l van regalar (gràcies Mireia i Sergi!) i aquella mateixa nit de Nadal me'l vaig començar a llegir i em va sorprendre molt! Em va encantar i no podia parar de llegir! Me'l vaig acabar en pocs dies.  

Si que parla d'amor, però no tant d'amor cap a una altre persona, sinó l'amor per un treball, per una vocació i per unes metes. És un llibre que a part de tenir una trama d'intriga, aprens moltes coses sobre la creació del univers i coses sobre arqueologia (ho sé aparentment sona avorrit, però és molt interessant!) I no us puc explicar més sinó trenco la màgia del llibre! 

Únicament té una pega (solucionable), i és que té una segona part, és a dir, que el llibre no acaba aquí. Tan tocada estava pel final de la primera part, que em van regalar de seguida la segona i noooo sabeu el que em penedeixo d'haver-la deixat a Barcelona. Estic desitjant agafar-lo i saber com acaba! 

En resum, recomanable 100% a més a més és totalment unisex. 

I la segona part:


3. UNA MOCHILA PARA EL UNIVERSO. Elsa Punset. Una recomanació a cegues, és a dir, que no m'he l'he llegit però que pinta molt bé, ja sabeu, jo i l'educació emocional. 



4. I per últim dos petits regals. Si cliqueu sobre les dues següents imatges, teniu dos llibres gratuïts. 

El primer tracta sobre educació emocional i penso que és molt interessant perquè sorgeix a partir d'una col·laboració entre l'Hospital Sant Joan de Déu i la Fundació Eduard Punset. 


I aquest últim que va directament dedicat als mestres. Un dard directe a els mestres que encara fomenten l'educació tradicional, "Deixa de robar somnis" és un conjunt de petits articles que defensen la necessitat canviar l'escola cap a una escola que fomenti els talents i les diferents intel·ligències.  



I això és tot, avui no us queixareu: cultura general, us regalo dos llibres... només em falta una última cosa DESITJAR-VOS UN FELIÇ I SOLEJAT SANT JORDI passegeu a la meva salut. 








lunes, 21 de abril de 2014

H A P P Y

Feliiiiç dilluns! 

Tots teniuuu festa que ho sé, jo no, jo treballo. Però sabeu? Estic molt happy perquè la setmana passada van venir les meves amigues a veurem a Londres i aquest cop van ser elles les que em van engrescar per fer un vídeo. Ens ho vem passar bomba, ens van passar milions de coses divertides i per recordar i com no, tot va quedar recollit en aquest super HAPPY vídeo. Espero que us agradi.  

https://vimeo.com/92471227



Happy in London from Laia Blanco on Vimeo.

domingo, 20 de abril de 2014

Autoritat vs Convèncer

La valla que se pintó sola. 



Una radiante mañana de verano, la tía de Tom le ordenó pintar la larga valla que rodeaba la casa familiar. Era un día perfecto para pasarlo bañándose en el río, como seguramente iban a hacer los demás muchachos del pueblo, pero su tía estaba cruelmente convencida de que la diversión podía esperar. 

Refunfuñando, Tom se puso a la tarea brocha en mano. En aquel instante, su amigo Ben, el más guasón del grupo, apareció por allí comiendo una manzana:

- ¡Hola amigo! Te hacen trabajar, ¿eh? - Le dijo Ben con su típica sorna. 

A Tom le reventaba estar allí aguantando las bromas de su amigo; además, se le hacía la boca agua pensando en la manzana; pero no cejó en su trabajo. Al cabo de unos segundos, le dijo a su amigo:

-¡Ah!, ¿eres tú, Ben? No te había visto. 
-Oye, me voy a nadar. ¿No te gustaría venir? Pero, claro, te gusta más trabajar...

Tom se quedó mirándole un instante y dijo:

-¿A qué llamas tú trabajo?
-¡Qué! ¿No es eso trabajo? - replicó Ben. 

Tom siguió pintando y le contestó, distraídamente:
-Bueno; puede que lo sea y puede que no. Lo único que sé es que me encanta. 

-¡Vamos! ¿Me vas a hacer creer que te gusta?
-No sé por qué no va a gustarme. ¿Es que le dejan a un chico pintar una cerca todos los días?

Aquello puso el asunto bajo una nueva luz. Ben dejó de mordisquear la manzana. Tom movió la brocha, graciosamente, atrás y adelante; se retiró dos pasos para ver el efecto; añadió una mano allí y otra allá; juzgó de nuevo el resultado. Y mientras tanto, Ben no perdía de vista un solo movimiento, cada vez más y más interesado. Al fin dijo:

-Anda Tom: déjame pintar un poco. 
Tom alargó la brocha..., estaba a punto de acceder, pero cambió de idea:
-No, No; eso no podría ser, Ben. Ya ves..., mi tía Polly es muy exigente. No sabes tú lo que le preocupa esta valla; hay que hacerlo con muchísimo cuidado; puede ser que no haya un chico entre mil, ni aun entre dos mil que pueda pintarla bien. 

-¡Qué dices!... ¿Lo dices de veras? Venga, déjame que pruebe un poco; sólo un poquito. Si fuera yo, te dejaría, Tom. 

-De verdad que quisiera dejarte, Ben; pero la tía Polly... Mira: Jim también quiso, y ella no le dejó. Sid también quiso y tampoco. ¿Ves por qué no puedo dejarte?

-Anda..., lo haré con cuidado. Déjame probar. Mira, te doy la mitad de la manzana. 

-No puede ser. No, Ben, no me lo pidas...

-¡Te la doy toda!

Tom le pasó la  brocha, con cara de desgana. Y mientras Ben sudaba al sol, se sentó sobre un viejo tonel, a la sombra, balanceando las piernas, se comió la manzana y planeó la ampliación de su nuevo negocio. No escasearon los inocentes: a cada momento aparecían muchachos; venían a burlarse, pero se quedaban a pintar. Para cuando Ben ya estaba exhausto, Tom había vendido el siguiente turno a Billy Fisher por una cometa en buen estado; cuando éste quedó reventado, Johnny Miller compró el derecho por una rata muerta, con un palo para hacerla girar; así siguió hasta la tarde. 

Tom, que por la mañana estaba en la miseria, ahora nadaba en riquezas. Tenía, además de lo mencionado, doce tabas, un cornetín, una llave que ya no abría nada, una tiza, un tapón de cristal, un soldado de plomo, un par de renacuajos, seis petardos y el mango de un cuchillo. 

Además, había pasado un día delicioso sin hacer nada, con grata compañía, y la cerca tenía ¡tres manos de pintura! De no haberse agotado las existencias de pintura, habría dejado en la quiebra a todos los chicos de la zona. 

The aventures of Tom Sawyer, Simon & Brown. 



Amb aquesta petita historia us vull parlar de la importància de donar valor a cada petita tasca que fem, tot depen del nostre pensament. Hi ha tasques que poden semblar avorrides però només seran avorrides o pesades si nosaltres ho permetem. Si les afrontem amb una altre mentalitzat i els hi donem la importància que tenen, es poden fer més lleugeres o inclús divertides! 

Un altre dia us parlaré de la importància de pensar bé per sentir-se millor. ( Petites coses que vaig aprenent amb el llibre EL ARTE DE NO AMARGARSE LA VIDA, Rafael Santandreu)

Però avui vull focalitzar la meva reflexió cap a la importància de la persuasió i el saber convèncer. Llegint aquesta història em va venir al cap totes les estratègies que hem de tenir els mestres o persones que estan en contacte amb els nens per fer les tasques llamineres i interessants. 

Us parlo concretament en un context d'escola, amb els nens. Però de fet és aplicable a tots els aspectes de la vida. Què hagués passat si en Tom hagués obligat al seu amic Ben a pintar la tanca? Doncs que no ho hagués aconseguit simplement. 

És així com es comprova que l'autoritat no és efectiva, és molt més efectiu convèncer i crear la necessitat als altres de fer-ho. 

Ja sabeu que jo treballo d'Aupair a Anglaterra i en el meu dia a dia he d'afrontar molts moments de persuadir i convèncer. Esta comprovat, per exemple si desprès del bany li dic "posat el pijama perquè te l'has de posar i punt", rarament aconseguiré que ho faci a la primera. D'aquí derivarà a que em desesperi, la nena encara es negui més a posar-se el pijama i entri en el paper de "no faig cas a res" i tot junt farà que li donem massa importància al fet de que HA DE posar-se el pijama. 

En canvi, si jo vaig amb una altre mentalitat i m'avanço als esdeveniments, mentre la nena està a la banyera o quan esta sortint l'explico una historia fantàstica sobre el seu fantàstic pijama. I creieu-me, no cal ni que li digui que se l'ha de posar. 

I així en tots els aspectes del dia a dia, l'autoritat avui en dia no funciona. Amb això no vull dir que no sigui important tenir autoritat, el que no s'ha de ser és autoritari. Perquè l'autoritat ens la podem guanyar d'una altre manera que no sigui mitjançant la por o les amenaces, sinó el respecte, el compromís a la paraula i la coherència entre la paraula i les nostres accions.   

En definitiva avui vinc a explicar-vos que la vida funciona millor sent astut o "pillo" com en Tom que intentant imposar, exigint o manant als altres, tan grans com a petits.




martes, 8 de abril de 2014

Mr. Easter Bunny!


Happy Easter! 

Avui sabia que era un dia especial, però no m'esperava que fos tan divertit i tan emocionant pels nens. Avuuiii ha arribar Easter Bunny als jardis d'UK i ha deixat milions i milions d'ous de xocolata amagats entre flors i gespa. 

M'ha encantat aquesta tradició (sobretot perquè he hagut de fer de bunny i amagar a la meva manera els ous però shhhhh) 

La tradició consta en que avui, dilluns de Easter es reuneixen els nens de la família o del veïnat i pinten ous amb pintures i els decoren de diferents maneres. En teoria es punxa l'ou amb una agulla es fa un forat i s'extreu l'interior, però el que passa que per nens més petits (perquè no es trenquin) el que es fa és cuinar l'ou dur i es pinta millor.  

Mentre els nens pinten els ous i mengen dolços, passa pel jardí Mr. Easter Bunny i deixa escampats i amagats per tot el terreny petits i grans ous de xocolata que els nens han de recol·lectar amb les seves cistelles. 

En el meu cas ha estat genial perquè els nens estaven pintant ous a casa la veïna i quan han arribat a casa meva s'han trobat tot de palla a la porta, fent un camí que arribava fins al jardí de darrere, on s'han trobat les cistelles i han començat a buscar com bojos. 

Aquí teniu algunes fotos:












domingo, 6 de abril de 2014

The butterfly

Happy Sunday evening! 

Avui llegint un blog que segueixo diàriament (i que aprofito per recomanar-vos) ha penjat un vídeo que vull compartir amb vosaltres perquè m'ha semblat molt interessant. 

Bé, anem per parts. Primer de tot, el Blog que us parlo es diu Justifica tu Respuesta. Un blog d'educació diferent, actual... realment ho definiria com el blog del "profe que mola". Està enfocat a l'educació dels més grans, però sempre sempre es pot aplicar en la educació en general. 

I bé, us deixo primer el vídeo perquè ho veieu sense estar influenciats pels meus comentaris. Està en anglès però es pot entendre molt bé. 




Hi ha 3 coses que em fascinen d'aquest video.

1. El procès que realiza Austin en el dibuix.

M'encanta la diferencia abismal entre el primer dibuix i l'últim. I és el cas perfecte per entendre que als nens se'ls ha d'ensenyar a observar. I només hi ha un camí per ensenyar a ser bons observadors: donant recursos (materials, temps, espais) per observar. 

No ens hem de conformar amb la primera versió d'un dibuix, d'un treball o d'un projecte. Hem de transmetre als nens que les coses no solen sortir a la primera, que cal fer, deixar reposar, revisar i tornar a mirar per millorar. I sobretot, com en el vídeo, deixar-se aconsellar pels demès per millorar. 

A vegades sembla que a l'escola ens conformem amb la primera versió, el nen fa, el mestre avalua, el nen rep el treball/examen/...avaluat l'arxiva i s'oblida. I la vida, com ja sabreu, no funciona així, la vida està feta d'esborranys. I a l'escola, per molt que a vegades es perdi el nord, es va a aprendre a ser competent a la vida, no a treure bones notes o a portar milions de treballs preciosos a casa. 

2. La sensibilitat i el bona pràctica del mestre de l'Austin.

M'encanta l'exercici de millora del dibuix compartint i escoltant les critiques constructives dels companys. És una activitat que s'ha de reconduir molt bé, deixant que siguin els companys els que diguin però vetllant per unes critiques constructives i de solidaritat amb el petit artista.  


3. Com condueix l'explicació el mestre del vídeo i cap a on porta al grup.  

I finalment m'apassiona l'explicació i posada en escena del mestre del vídeo. És totalment copiable. Com va extraient dels nens les possibles millores i com es sorprenen els nens del resultat final. 


Totes dues activitats són perfectes per treballar l'empatia, l'esforç, l'autocritica, l'acceptació de critiques i l'esperit crític. Per a que sàpiguen criticar de forma constructiva cal que tinguin un model a seguir i penso que aquesta és una bona activitat. 




Què us ha semblat? Totalment aplicable, no? 


Bona setmana! 

viernes, 4 de abril de 2014

La casa de la butxaca!

Hola a tots! 

L'altre dia vaig estar a Bournemouth amb un bon amic i la meva sorpresa va ser trobar-me aquestes casetes de platja de colorins. Vaig fer-me una foto especial amb el color del BLOG. Ja sabeu que temporalment esta canviat de color perquè estic aquí a Winchester però aviat tornarà al seu color original: blau aigua de menorca. 







Obrint les portes de la butxaca-casa. Si en una butxaca tinc moltes coses, no us podeu imaginar tot el que ficaria en aquesta caseta :) 






jueves, 3 de abril de 2014

Cuerdas

Bona nit a tots! 


Avui per fi he pogut veure el curtmetratge Cuerdas. Segurament ja n'heu sentit parlar, va ser molt comentat perquè va guanyar un Goya i va tenir molta difusió.  Jo sóc una mica reticent a veure el que tothom comenta i fins ara, que ja ha passat una mica el mareig, no he decidit veure-ho. Realment és una historia impactant, commovedora i que ens convida a reflexionar. Aquí la teniu:








A mi el que em fa reflexionar és que els nens són increïbles. Parlo de la Maria, però parlo de la bondat, la innocència i de la ment oberta, sense estereotips que tenen els nens en general. A vegades els adults ens compliquem amb histories i tabús davant d'un problema i normalment les coses són més senzilles.

Per això crec que hem d'escoltar molt més als infants, ells no jutgen, no veuen impossibles, i solen trobar una solució original per a cada problema. La societat hauria d'aprendre dels nens i no els nens de la societat, perquè és llavors quan els traslladem els tabús, la negativitat, el racisme i totes les coses dolentes que a vegades portem tatuades en el nostre interior. 

També m'ha fet pensar que tenir un nen a l'aula amb alguna discapacitat enriqueix molt als altres nens com a persones, solen treure aquesta actitud increïble de solidaritat, amistat incondicional i d'ajuda a l'altre, no des de la caritat sinó des de la més sincera amistat. Ho dic pel que he vist, els nens que han crescut amb algun germà, familiar o company amb alguna discapacitat són d'una altre pasta. De fet, sé d'unes quantes noies que ara es dediquen a l'educació especial i temes relacionats perquè de petites van conviure amb una nena amb discapacitat a l'aula. 

Fent la reflexió m'he recordat d'un anunci de la ONCE




Ningú és igual, tots som especials. 




.

martes, 1 de abril de 2014

Happy April Fools' Day !!

Bon dia a tothom! 

Avui 1 d'Abril, és el dia de la broma a Anglaterra! Ajá sort que la meva host family m'ha avisat i avui aniré amb molt de compte. Més o menys pel que he entès és com el dia dels Sants Innocents per a nosaltres. 




Avui és típic no només fer bromes, sinó també regalar coses inútils o ridícules i convidar a festes inexistents. 

Es celebra a uns quans països (França, Finlàndia, Austria..) però la meva sorpresa ha estat que resulta que també es celebra a Menorca com a "dia de l'engany", és celebra allà perquè en l'antiguitat va ser durant una època anglesa. I no ho sabia que es celebrava també! 

En motiu d'aquest dia us poso un link amb algunes idees per fer petites bromes amb infants. 



Happy April Fools' Day!!