miércoles, 25 de junio de 2014

Aniversari del blog


Avui la butxaca de la meva bata fa un any!! 

Fa un any que vaig acabar la carrera i vaig decidir obrir un blog per compartir els meus interessos i els meus aprenentatges. El vaig obrir amb l'objectiu de donar-me a conèixer en l'àmbit escolar i mai hauria arribat a pensar que interessaria molt més enllà. Mai m'hauria imaginat que parlant amb amics i coneguts em dirien que em llegeixen, que han fet allò que vaig explicar, que han comprat aquell llibre que vaig recomanar o que simplement s'havien passat hores i hores llegint el blog. M'emociona saber que les hores que dedico al blog van dedicades a algú que també deixa corre els minuts interessat en aquesta pàgina. I això encara m'engresca més a escriure. 



Mirant enrere, en el contingut del blog, penso que si m'arriben a explicar que és el que faria i explicaria durant aquest any al blog no m'ho creuria. Sincerament aquest últim any no estava en els meus plans, jo estava capficada en seguir un camí però resulta que la vida tenia uns altres plans millors per a mi. 


Tota la vida sabent que anava a fer al curs següent: de primària a l'ESO, de l'ESO al Batxillerat, del Batxillerat a la carrera (que tenia clara des de ben petita) però va arribar el dia en que vaig acabar la carrera i un abisme es trobava davant de mi. Què faria al setembre següent?


Jo, que sóc tan positiva, estava segura que trobaria feina de seguida i que això de la crisis no anava amb mi. Però per mala sort (o bona sort vist desprès d'un any) no vaig trobar la feina de mestra ideal que volia trobar només sortir. Però diuen que les coses passen per alguna cosa. Que les oportunitats s'han d'aprofitar i que, aquesta també era una gran oportunitat. Així que vaig fer les coses que mai havia pogut fer perquè sempre tenia un horari tancat, vaig treballar d'altres coses, que encara que alguna d'elles no fossin directament relacionades amb l'educació, jo sempre intentava omplir les butxaques d'experiències i només amistats. 


I el més important, aquesta oportunitat de no tenir feina (estable), em va impulsar a viure una experiència que em va fer créixer com a persona, que va fer que em coneixes millor a mi mateixa i em va obligar a enfrontar cara a cara a aquelles coses que esquivava. Em refereixo a els mesos que vaig viure al meu estimat Winchester, on no només vaig aprendre anglès, vaig conèixer una nova Laia i sobretot vaig guanyar una segona família i el blog va ser testimoni d'aquesta historia. Qui m'hagués dit que el blog es convertiria durant uns mesos en un diari d'una Aupair!  



Realment he de donar gràcies al blog, ha estat una forma de motivar-me a llegir més, a saber més i a no perdre el contacte amb l'educació. També m'ha ajudat a organitzar les meves idees i creences, ja que escrivint organitzes el pensament. 


El blog m'ha aportat coneixer persones noves, establir vincles amb altres blogs i sobretot m'ha generat moltes converses animades amb amics i coneguts sobre creences de l'educació o sobre qualsevol altre entrada del blog.  

Així que un any desprès i arribant a les 10.000 visites, el balanç és més que positiu.

Vull donar les gràcies a tots aquells que de tant en tant us passegeu per aquí i desitjo que ho seguiu fent. A veure si em comenteu una mica més, que em fa il·lusió! 

I no podia tenir millor regal, un any desprès del blog m'han ofert participar mensualment en una revista iiiiiiiiiiii (tambors, trompetes i timbals.....) per fii puc dir que al setembre començaré com a mestra tutora en una escola :) 

Això tot just acaba de començar. 


Carry on! 

Gràcies per aquest any d'oportunitats!