Hola! Torno a ser aquí!
Durant la setmana passada vaig assistir al curs "Els ambients preparats a l'Educació Infantil" a Blanquerna, tenia moltes expectatives d'aquest curs ja que a la nostra escola estem canviant la metodologia, any rere any ens volem apropar més a les metodologies que fan que els aprenentatges siguin més significatius per als infants i que puguin ser ells els que construeixin l'aprenentatge segons els seus gustos i necessitats.
Per això cal un canvi de mirada, una volta a tot el que tradicionalment s'ha fet. Per poder fer aquest canvi pedagògicament consistent i poder creure en ell, cal formar-se.
Les meves expectatives en quan a idees i noves metodologies es van complir, però avui no estic aquí per parlar dels Ambients (un altre dia) sinó d'un element més profund, més important i més difícil a canviar.
Vaig quedar bocabadada de com es dirigia la Txell (la formadora) als infants. Poc a poc segons passaven els dies del curs vaig adonar-me que el canvi primer que cal fer abans de canviar de metodologies és canviar la forma de dirigir-se cap als infants.
Amb això no dic que actualment no faci ja moltes coses però hi ha tot un rerefons que cal reflexionar i anar amb molta cura.
Sovint ens dirigim als infants amb tota la bona intenció i pensem que ho fem bé però cal revisar les nostres paraules perquè pot ser potenciem actituds que no busquem.
Us poso un exemple perquè entengueu a que em refereixo:
Quants milions de cops al dia dieu: MOLT BÉ!
-Mira que he fet! - Ohhh molt bé!
-Mira quin dibuix- Ohhh molt bé!
Dons resulta que la Txell es replantejava que dient molt bé estem aprovant la feina o acció de l'infant, li estem dient que allò està ben fet. I pot ser estem creant una dependència d'aprovació.
De forma natural els infants no et venen a ensenyar un dibuix perquè tu els hi diguis molt bé, sinó perquè ells n'estan orgullosos del resultat. Dient molt bé segurament estem condicionant a que ells esperin la nostra aprovació sempre. És a dir, que l'autoestima del nen passa a les nostres mans, ja que som els que dictaminem si allò està bé o no. D'aquesta manera fem que l'autoestima de l'infant depengui de la nostra aprovació i no d'ell mateix.
Com canviar aquest molt bé?
La Txell ens va dir un truc canviar Molt bé - per Descripció.
És a dir:
-Mira que he fet!- Uau una torre molt alta de molts colors!
-Mira quin dibuix- Veig una casa amb moltes flors!
I us preguntareu no podem felicitar a l'infant?
I tant que sí!!!
Llavors podem dir:
- A mi m'agrada molt!
- Em sembla que és un dibuix preciós!
- Penso que has tingut una gran idea construint aquesta torre!
Està bé que li expressem la nostra opinió personal, però deixant clar que és la nostra opinió, canviant aquesta visió d'imposició. D'aquesta manera ajudarem a que el nen o nena treballi la seva autoestima per si mateix i no depengui de l'aprovació de l'adult.
Dificil ehhhh!
Al final m'he animat i com que jo sempre m'he de fer dibuixets per comprendre les coses us he preparat uns exemples:
Tan em va interessar aquesta manera de reflexionar com ens dirigim als infants que li vaig preguntar a la Txell si hi havia algun llibre que parles d'aquests temes.
Em va recomanar:
COM HEM DE PARLAR PERQUÈ ELS FILLS ESCOLTIN & ESCOLAR PERQUÈ ELS FILLS PARLIN.
Autores: Adele Faber & Elaine Mazlish.
Si cliqueu sobre la imatge del llibre us portarà a La Casa del Llibre on el vaig comprar. Sens dubte la meva següent lectura, ja us explicaré!
Cal començar a practicar. Perquè realment mai havia pensat en aquest aspecte i un cop et formes sens la necessitar de canviar-ho... perquè... qui no té ganes de millorar?
