miércoles, 31 de diciembre de 2014

Carta al 2014



Hace justo un año, ya en la tradicional reflexión/collage de estas fechas,  amenazaba al 2014 con tener unos planes increíbles para él. Hoy, tengo que decirte 2014 que te has superado! Creo que te lo tomaste muy en serio y pensaste: Prepárate tú! No tengo nada que reprocharte, de verdad,  ha sido un año perfecto. Perfecto de perfección, de no cambiar ni una coma del guion. 

Tal y como tenía planeado (si, ahora confieso que era mi único plan) me fui a vivir a Winchester. A mi, que nunca me había llamado la atención Inglaterra, me vi viviendo ahí, entre tés con leche, lunch y cenas a las 6 de la tarde. La verdad, soy una suertuda, fui muy feliz porque me cruce con personas magnificas que me hicieron sentir en casa. 

Me enamoré de dos pares de ojos azules siempre subidos en su double red pram y con su único tesoro, su baba.  De golpe me vi capaz de todo ¡hasta de conducir por la izquierda! Y descubrí que sabía hacer tortillas de patatas y que lo mío con la cocina no estaba tan perdido. 

Me enamoré de Winchester y de Londres pero the time flies  y ya tocaba volver. Es una sensación rara, ya que por unas semanas no te sientes ni de aquí ni de allí. Estás en tu casa, pero te desorienta seguir las rutinas de toda la vida. 

Aun instalándome me pilló el nacimiento de mi genial sobrinito Nil. Des de luego el gran acontecimiento del año! 

Y luego querido 2014, ya sabes, el verano, donde si no? En mi querida Menorca, nadar, reír, bailar y …. Jugar a pádel! Menudo descubrimiento! 

Y ya, que contarte 2014,  con algo que ha empezado tan bien, no podía tener mejor final. 

En setiembre me preparaba para cumplir el principal objetivo que me había marcado en la vida. Porque es muy bonito estudiarlo pero más bonito es SER maestra de infantil. El primer día no sé quién flipaba más, si los niños o yo.  De hecho fue pasado un mes cuando me di cuenta que esto iba en serio. Que alguien me había escogido a mí, confiando a 27 fierillas para que conmigo aprendieran a vivir. Que gordo suena! 

Tengo la duda de cualquier novato, vale... he querido esto toda la vida, pero realmente ¿valdré para ello? 

¿Sabéis? 

Yo esa pregunta aun no la sé contestar pero lo que sí sé es que cada mañana me tengo que coger a la columna más cercana para recibir tropocientos abrazos, sonrisas y besos de buenos días y no perder el equilibrio. Cada día escucho una media de 20 te quieros sinceros y unas 100 historias interesantes. Ellos salen cada día con una sonrisa de oreja a oreja cantando o recordando alguna cosa que hemos hecho durante el día...

No sé si realmente lo estaré haciendo bien, lo que sí que os puedo asegurar es que procuro que jueguen, que rían, que hablen,  que sean niños, en definitiva intento con todos mis medios que sean felices cada minuto que están conmigo. 

Para acabar con todo esto no me quiero olvidar que todo esto (irme a Inglaterra, encontrar trabajo, descubrir el padel...)  fue posible porque vi oportunidades donde el camino se ponía feo. Si hubiese encontrado trabajo rápido no hubiese vivido en Winchester, si no me hubiera ido no estaría en el colegio que estoy trabajando ahora y por que no decirlo? jajaja si no hubiese engordado en Inglaterra no hubiese descubierto el padel. Así que he visto que arriesgando, se puede ganar mucho! 

Toma, 2014 con la de cosas que hemos vivido y conseguido estarás cansado.

Vete contento, aquí tienes a alguien que te va a recordar siempre. 

viernes, 12 de septiembre de 2014

El ninot dels barrets

Hooola butxaquetes! 

Siii... ho sé! Tinc el blog bastant abandonat, però des que vaig començar a treballar a l'escola no he parat. Estic molt contenta i il·lusionada i passo els dies pensant (i fent) materials i coses per a tenir a la meva aula. Us escric per ensenyar-vos un material que he fet per treballar el llenguatge matemàtic d'una forma divertida i autònoma. 

Ho vaig trobar per Pinterest, aquests dies estic enganxadissima!!! I es que hi ha moltes mestres i mares inspiradores que mostren quantitat i quantitat de recursos súper bonics i grans idees que vull portar a l'aula. Podeu seguir els meus taulells de les coses que m'encanten al meu pinterest clicant aquí . Encara no ho tinc massa organitzat però poc a poc li aniré donant forma.  

Doncs, com us deia, aquest joc el vaig veure a Pinterest i vaig decidir que jo faria la meva versió. Així que us vull mostrar les imatges i explicar-vos en que consisteix. 



El ninot dels barrets

És una activitat pensada en el treball autònom dels infants, pot ser un joc individual o per parelles. L'activitat consta de botons i de barrets. De barrets he fet 10 de diferents, a la versió original tots eren iguals i em semblava una mica avorrit, així que com podreu veure en la meva versió hi ha molts estils de barret. En cada barret hi ha escrit un número i els infants han de posar al ninot de neu tants botons com indiqui el barret. 

Penso que és una activitat motivadora i divertida que promou l'aprenentatge real. És a dir, que els nens conten botons per necessitat de completar el joc, podriem dir: amb una finalitat lúdica.  

Hi ha moltes activitats que es presenten amb l'objectiu directe d'aprendre números perquè s'han d'aprendre i jo crec que les activitats amb objectius tan directes no són gens motivadores. Crec que l'objectiu ha de ser: fer sentir la necessitat al nen d'aprendre els números. Perquè els necessiten per viure i per tant s'interessen per aprendre'ls. 

Crec que treballar les diferents àrees a traves de petits jocs i racons fomenta que els nens aprenguin de la vivència i sense gaire bé adonar-se'n. Crec que aprendre per necessitat és la millor manera d'aprendre-ho per sempre.

Jo sempre poso aquest exemple, nosaltres els adults com aprendríem millor anglès? estudiant fort per un examen o vivint allà i sentint la necessitat de parlar per poder viure?  Està clar la resposta. Doncs el mateix hem d'aplicar als nens. 

Si volem que aprenguin hem de despertar la necessitat d'aprendre, desprès si saben millor o no comptar fins a deu és secundari. Tard o d'hora ho aprendran, l'importat és l'interès i les ganes de saber. 

Pasos

Es pot fer molt fàcil! Només 3 passos:

1.Dibuixar ninot i retallar.
2.Fer els barrets (al gust) amb papers de colors i assignar un número a cada barret. 
3.Replegar botons que tenim per casa. 

OPCIONAL (i aconsellable): plastificar ninot i barrets. 









I aquest és el resultat final, espero que us hagi inspirat!






Ens veiem aviat!


miércoles, 25 de junio de 2014

Aniversari del blog


Avui la butxaca de la meva bata fa un any!! 

Fa un any que vaig acabar la carrera i vaig decidir obrir un blog per compartir els meus interessos i els meus aprenentatges. El vaig obrir amb l'objectiu de donar-me a conèixer en l'àmbit escolar i mai hauria arribat a pensar que interessaria molt més enllà. Mai m'hauria imaginat que parlant amb amics i coneguts em dirien que em llegeixen, que han fet allò que vaig explicar, que han comprat aquell llibre que vaig recomanar o que simplement s'havien passat hores i hores llegint el blog. M'emociona saber que les hores que dedico al blog van dedicades a algú que també deixa corre els minuts interessat en aquesta pàgina. I això encara m'engresca més a escriure. 



Mirant enrere, en el contingut del blog, penso que si m'arriben a explicar que és el que faria i explicaria durant aquest any al blog no m'ho creuria. Sincerament aquest últim any no estava en els meus plans, jo estava capficada en seguir un camí però resulta que la vida tenia uns altres plans millors per a mi. 


Tota la vida sabent que anava a fer al curs següent: de primària a l'ESO, de l'ESO al Batxillerat, del Batxillerat a la carrera (que tenia clara des de ben petita) però va arribar el dia en que vaig acabar la carrera i un abisme es trobava davant de mi. Què faria al setembre següent?


Jo, que sóc tan positiva, estava segura que trobaria feina de seguida i que això de la crisis no anava amb mi. Però per mala sort (o bona sort vist desprès d'un any) no vaig trobar la feina de mestra ideal que volia trobar només sortir. Però diuen que les coses passen per alguna cosa. Que les oportunitats s'han d'aprofitar i que, aquesta també era una gran oportunitat. Així que vaig fer les coses que mai havia pogut fer perquè sempre tenia un horari tancat, vaig treballar d'altres coses, que encara que alguna d'elles no fossin directament relacionades amb l'educació, jo sempre intentava omplir les butxaques d'experiències i només amistats. 


I el més important, aquesta oportunitat de no tenir feina (estable), em va impulsar a viure una experiència que em va fer créixer com a persona, que va fer que em coneixes millor a mi mateixa i em va obligar a enfrontar cara a cara a aquelles coses que esquivava. Em refereixo a els mesos que vaig viure al meu estimat Winchester, on no només vaig aprendre anglès, vaig conèixer una nova Laia i sobretot vaig guanyar una segona família i el blog va ser testimoni d'aquesta historia. Qui m'hagués dit que el blog es convertiria durant uns mesos en un diari d'una Aupair!  



Realment he de donar gràcies al blog, ha estat una forma de motivar-me a llegir més, a saber més i a no perdre el contacte amb l'educació. També m'ha ajudat a organitzar les meves idees i creences, ja que escrivint organitzes el pensament. 


El blog m'ha aportat coneixer persones noves, establir vincles amb altres blogs i sobretot m'ha generat moltes converses animades amb amics i coneguts sobre creences de l'educació o sobre qualsevol altre entrada del blog.  

Així que un any desprès i arribant a les 10.000 visites, el balanç és més que positiu.

Vull donar les gràcies a tots aquells que de tant en tant us passegeu per aquí i desitjo que ho seguiu fent. A veure si em comenteu una mica més, que em fa il·lusió! 

I no podia tenir millor regal, un any desprès del blog m'han ofert participar mensualment en una revista iiiiiiiiiiii (tambors, trompetes i timbals.....) per fii puc dir que al setembre començaré com a mestra tutora en una escola :) 

Això tot just acaba de començar. 


Carry on! 

Gràcies per aquest any d'oportunitats! 





lunes, 26 de mayo de 2014

Índex de la felicitat




Doncs resulta que l'altre dia escoltant una conferencia de Ferran Salmurri sobre Llibertat Emocional vaig descobrir que la felicitat es pot mesurar. I avui us vull explicar tot el que vaig aprendre per tal que vosaltres pugueu saber quin grau de felicitat teniu, i d'aquesta manera, desconstruint el que significa felicitat: saber quins són els teus punts forts i en què pots millorar per augmentar aquest termòmetre. 

Què és la felicitat? 

És la primera pregunta que ens hem de fer si volem mesurar-la. Què creus que és per a tu la felicitat? Per què costa aconseguir-la i sobretot mantenir-la? Per què diuen que la felicitat l'hem de trobar en el nostre interior i no a costa dels altres?  Per què els diners no donen la felicitat? 

Doncs bé, la resposta és que la felicitat és un sentiment i que aquest depen de 5 variables. I com veureu en cap de les variables té a veure els diners, ni tan sols el context o elements externs. La felicitat està pell en dins. 

Variables a mesurar.








Les persones que són felices tenen un gran nivell d'autoestima, és a dir, que tenen una imatge d'ells mateixos bastant bona. Es senten segurs i orgullosos del que representen. 











Si tens un elevat nivell d'autocontrol de la conducta vol dir que et marques propòsits i els compleixes. És la força de voluntat. Això vol dir no tenir mandra per a complir-los i no pensar en la impossibilitat i acabar abandonant els propòsits. (Aquí entra apuntar-te al gimnàs i no anar mai, fer-te un planning d'estudi i no complir-ho...) En definitiva trair-te a tu mateix. 









L'autocontrol emocional depen de l'estabilitat de les emocions. Tindràs autocontrol emocional si els teus estats d'ànim mantenen una estabilitat (cal que siguin estat d'ànims positius, no val estar sempre igual de "fotut") L'autocontrol també consta en no tenir canvis inesperats en les teves emocions i poder-les controlar. 








Les persones felices tenen un estil cognitiu positiu, és a dir, veuen solucions als problemes i en definitiva veuen els aspectes positius de les coses o fets que els succeeixen. 








Com ens relacionem amb els demés també és important en el termòmetre de la felicitat. Les persones felices tenen un equilibri entre quantitat i qualitat en les relacions. 


Com es calcula l´índex de la felicitat?




Pas 1

Quan ja coneixem les diferents variables, simplement hem de reflexionar sobre cada aspecte per separat i posar una nota del 0 al 10 segons creiem que sigui el nostre nivell. Com és un aspecte que depen molt ens podem fixar en com ho hem fet en l'últim mes. Quina nota et posaries en les 5 diferents variables durant l'últim mes? 

Nota del 0 al 10 en autoestima = 
Nota del 0 al 10 en autocontrol de conducta = 
Nota del 0 al 10 en autocontrol emocional = 
Nota del 0 al 10 en pensament positiu = 
Nota del 0 al 10 en relacions amb els altres = 

Pas 2

Un cop tens les 5 diferents notes: suma-les

Pas 3

Un cop tens el resultat de la suma, fes la mitja dividint el resultat entre 5

I així és com s'obté l' IF = L'ÍNDEX DE LA FELICITAT. 


Resultats

Un cop saps aquesta nota del 0 al 10 sobre la teva felicitat: 

1) T'agrada la puntuació?
2) Creus que la podries millorar?
3) T'agradaria augmentar-la? 

Doncs ara ho tens més fàcil que mai, només has de tornar a revisar les diferents variables i reflexionar sobre la puntuació que li has donat a cada una. I començar a treballar des de JA aquells punts que et fan perdre una mica de felicitat. 




Us ha agradat? Jo quan ho vaig descobrir em va encantar! No pel fet de posar-me nota a la meva felicitat sinó pel fet de poder revisar punt per punt què és el que construeix la felicitat i llavors poder atacar amb més força aquells punts en els que puc flaquejar més. 





domingo, 11 de mayo de 2014

New look!

Bona niit a tots!

Sisi, ja ho veieu nova imatge de la Butxaca. El meu blog canvia com jo, així que tocava un nou aspecte per un nou capítol de la meva vida. 


Aquesta etapa és l'etapa POST-AUPAIR. Com ja sabeu he estat vivint uns mesos a Winchester i l'experiència ha estat increïble! Ara toca recollir i organitzar bé tots els aprenentatges que he adquirit i no oblidar-los mai. 

Us agrada el nou fons? Aquesta fusta de color blau és una foto que vaig fer quan vaig estar a Bournemouth on vaig quedar enamorada de les casetes de la platja. 

Res més, ara que ja estic instal·lada a Barcelona hi hauran noves entrades. Aquest mes estic fent un curset a prisma sobre Programació Neurolingüistica, és molt interessant! Ja us explicaré.

De moment si us ha agradat la nova imatge podeu deixar-me un comentari, o si teniu algun suggeriment o alguna proposta per noves entrades... ENDAVANT! Comenteu! 

sábado, 3 de mayo de 2014

Winchester I will miss you

Ja estem a 3 de maig, amb la maleta apunt de tancar (i explotar) i amb la llagrimeta als ulls... s'ha acabat aquesta experiència/aventura! 

Ni en les millors suposicions m'ho hagués imaginat tant perfecte i es que la família i jo hem encaixat 100%. Abans de venir aquí no m'hagués imaginat que estaria tan en contacte amb el món de l'educació i que veuria i aprendria tant respecte a metodologies, cançons i jocs. 

I es que dóna gust topar-se amb una família tan implicada amb l'educació dels seus fills, que els hi agrada llegir sobre bones pràctiques educatives i portar-les a terme. He estat encantada aquí perquè sobretot la mare i jo tenim la mateixa idea d'educació i hem anat "a la par" sense cap problema. A més m'he sentit escoltada i valorada sobre aquest tema.

És increïble tot el que he après aquí, setmanalment he anat a classe de ciència per a petits, a cantar cançons, a una activitat semblant a psicomotricitat, a gimnàstica (sisi, barres, tombarelles específicament gimnàstica no EF), a hípica.... Desprès he viscut experiències esporàdiques com la granja, un dia a una escola o Mr Easter Bunny...

Quaaaaaaaaantes idees me'n porto a la butxaca! He après (i interioritzat) moltissimes cançons, moltissims experiments, moltissims jocs... 

He guanyat/après moltes coses amb aquesta experiència (a part d'uns quants kilos més), i me'n porto uns quants títols nous o si més no renovats. 

+ Responsable. Responsabilitat amb els nens (menjar sa, seguretat vial, seguretat a casa..) 

+ Competent. Ser competent en tot el que se't demana encara que no ho hagis fet mai (entre ells conduir el cotxe sense morir d'un infart conduint per l'esquerra) 

+ Cuinera. He après a cuinar (faiiiig unes truites de patates i uns gazpachos que els tenen encantats) 

+ Negociadora. He après a convèncer/pactar/tractar amb una nena de 2 anys i mig (l'època del NO) 

+ Nappy changing profesional. Puc canviar bolquers amb els ulls tancats i on tu vulguis. (he provat tots els canviadors públics existents, bars, cases, maleter del cotxe...) 

+ Corredora professional en busca d'un lavabo. He viscut de primera mà el canvi bolquer-control d'esfínters. I quan la nena deia "I need a pipi" aquí corria tothom.

+ Cantant 24 hores. Tan en català, en castellà o en anglès. Les cançons han estat les meves aliades. 

+ Contacontes professional. I en anglès! 

+ Experta en el Doble Pram (cotxet doble) entrant al bus, a les cafeteries, a la biblioteca... totes les portes semblaven resistir-se però al final acabavem passant.

+ Màster en mobilitat per Londres. La primera vegada que vaig anar vaig quedar espantada de la grandiositat del metro, de las mil línies que hi ha i de que no per estar en un color el tren que passa per aquella andana passarà per tota la línia, també de les mil voltes que donen els Doble decker (autobusos de dos pisos) per a arribar a un punt. Però finalment em movia com peix en l'aigua cada cop que vaig anar. 

+ Mestre de llengua estrangera. Puc marxar satisfeta de la petjada que deixaré en la vida d'aquesta família i sobretot dels nens. Ja que han estat exposats a una llengua estrangera (català/castellà) en la etapa on la plasticitat del cervell és la més prolifera per aprendre una llengua. No m'he deixat de sorprendre dia si i dia també de la facilitat que tenia la nena per recordar cançons, els colors, els números... i les ganes d'aprendre'n! 

I per suposat, he perdut la por a parlar en anglès, he après mooooolt de vocabulari en el context de la vida quotidiana i de la vida amb els nens. I he viscut en la pròpia pell quina és la millor manera d'aprendre un idioma: per necessitat i per imitació! 

1) Per necessitat: perquè sinó necessites comunicar-te no sents la necessitat de saber. 
2) Per imitació: com els nens aprenen a parlar: escoltar, escoltar, entendre i repetir. No com un lloro sense sentit, sinó en el dia a dia de tant escoltar expressions i paraules al final et surten soles de forma natural, sense que hagis de construir la frase gramaticalment pensant.  

En definitiva, quines ganes de tornar a casa i veure als meus! Però... com trobaré a faltar la meva segona casa i... la meva segona família :)
     

miércoles, 30 de abril de 2014

Persones creatives

Hellooo!! Aquesta entrada no estava prevista, però no sé com ha arribat a les meves mans un article sobre persones creatives i la meva sorpresa ha estat que compleixo 18 dels 18 trets que caracteritzen una persona creativa. Pot ser sembla algo egocentrica aquesta entrada, però podeu comparar si també compliu aquests trets o si n'afegiries algun més. 

L'article original el podeu llegir en aquesta direcció:
http://www.huffingtonpost.es/2014/03/07/18-cosas-que-las-personas_n_4918760.html



I bé us faré un petit resum, segons l'article les persones creatives es caracteritzen per 18 trets:

1. Somnien desperts.  Deixar volar la imaginació, pensant en futurs plans o projectes a fer afavoreix a la millora de connexions en el cervell i per tant, segons un estudi, propicia la imaginació i la creativitat. De fet és el moment on se'ns acudeixen les millors idees.  

2. Ho observen tot. Les persones creatives són molt observadores, a tot li troben possibilitats. Els que em coneixeu ja sabeu que sempre estic amb les fotos, sempre alerta i observant aparadors, blogs, llibres...

3. Horaris a mida. Aquest punt m'ha fet molta gràcia. Diu que les persones creatives o solen treballar molt d'hora al matí o a altes hores de la matinada. Bé, jo totalment sóc de les segones. Reconec que sóc molt nocturna i em poden donar les tantes, però si estic en el moment de màxima inspiració no puc parar. (Només cal mirar l'hora d'aquesta publicació) 

4. Moments de soledat. Aquesta per a mi va lligada a l'anterior. Pot ser és per això que tinc inspiració a la nit, perquè a casa ja tothom dorm, el telèfon no sona, el mòbil no vibra cada 3 segons... Segons l'article tota persona creativa necessita la soledat per trobar-se a si mateixos amb les seves idees. De fet, sovint no vull ni música. 


5. De tot el dolent es pot treure alguna cosa bona. Això és un lema que tinc, no hi ha RES que no t'aporti algun aprenentatge, alguna idea nova, algun canvi de rumb... Per aquest apartat tinc una frase que m'agrada molt:  Las cosas no salen mal para amargarte y rendirte. Son para romperte y reconstruirte y que puedas ser todo lo que debías ser. Charles Jones.  Us poso un exemple molt clar... si jo hagués tingut feina, no estaría vivint aquesta genial experiència aquí a Anglaterra! Quina bona em tenia preparat el destí! 


6. Busquen noves experiències. Segons l'article les persones creatives els hi agrada provar coses noves aquest fet obra la ment i aporta inspiració. Tret que comparteixo també, o no és una gran experiència això de venir sola per aquests mons anglesos? 


7. Cauen i tornen a aixecar-se. RESILIÈNCIA. Capacitat per no rendir-te passi el que passi. Les persones creatives han de tenir una gran capacitat de resiliència, perquè molts cops els processos creatius consten de prova i error i si et rendeixes a la primera no obtindràs grans resultats. Jo ho lligaria molt a les persones positives i saber que si no surt bé ara, si ho segueixes intentant (CONSTÀNCIA, ESFORÇ) quedarà com havies planejat. Això em recorda quan faig vídeos, a vegades alguna cosa no funciona o no surt com tu voldries, et capfiques i no surt. Però mai desisteixo, perdria molt més deixant-ho estar que gastant tot el temps necessari per arribar a la meta.  


8. Insaciablement curioses. Segons l'article les persones creatives volen saber el perquè de les coses, els interessa conèixer més i aprendre coses noves. Em sento totalment identificada amb això i penso que internet és una gran eina per la gent curiosa. A vegades la gent em pregunta COM SAPS AIXÒ? a vegades no sé que contestar... simplement algun dia m'ho vaig preguntar i vaig buscar la resposta i no vaig parar fins a tenir-la. 
I per cert, això implica no parar d'aprendre mai, sabeu que ja m'he apuntat a un curset per quan arribi a Barcelona? És sobre neolingüística, ja us aniré explicant. 

9. Observen a les persones. Això ho uniria al punt 2, amb ho observen TOT també inclouria a les persones. Penso que es pot aprendre molt observant a les persones, algunes persones inspiren, algunes persones et transmeten optimisme, algunes et contagien il·lusió, algunes altres et mostren la passió pels seus treballs... i també hi ha persones que et mostren com no voldries ser tu. De tothom s'aprèn, però per això cal observar i tenir una ment critica (critica en el sentit d'analitzar, de saber que et poden aportar). I tampoc pretendre canviar a ningú, simplement observar i aprendre. Si ells volen aprendre de tu, ja és una altre cosa. 
   
10. S'arrisquen. Les persones creatives no tenen por a equivocar-se, perquè si no arrisques no pots optar a unes idees originals i bones, també et pots equivocar però aquesta és la gràcia d'arriscar. 


11. Pensen que la creativitat és la seva forma d'expressió. És una cosa obvia, quan creem, quan tenim una idea sempre estan impregnades de les emocions que estem vivint en aquell moment i de l'estat d'ànim. 

12. Lluiten per les seves passions. El motor que mou la creativitat és el fet de poder veure representat, fet realitat allò que has pensat. Aquest és el real objectiu i premi quan tens un projecte en ment. 

13. Surten de les seves pròpies ments. Lligat molt amb el primer punt de somniar despert, però aquest cop imaginar i posar-se en el lloc d'altres pensaments, és a dir ser empàtic. 

14. Perden la noció del temps. Segons l'article "El estado de flujo" és el moment de màxima inspiració, on la concentració fa oblidar el temps, el lloc i altres distraccions. També m'ha fet molta gràcia aquest punt perquè sovint quan faig vídeos em puc estar moltissimes hores seguides i de cop me'n adono que porto hores necessitant anar al lavabo o menjar alguna cosa. Serà que el estado de flujo s'apodera de mi? 

15. S'envolen de bellesa. Com a bon observador, a les persones creatives els hi agrada envoltar-se de coses estèticament originals i boniques.  

16. Saben unir els punts. Aquest punt m'ha sorprès molt perquè comparteixo 100%. La creativitat és unir punts, crec que ho explico al apartat de qui sóc jo del blog (sense haver llegit això previament), quan intento explicar com m'arriben les idees dic que és a partir de la observació que es crea un terratrèmol interior en el meu cap i és quan surt la idea. Realment no és res original, simplement he unit punts. Totalment identificada amb les paraules de Steve Jobs: "La creatividad simplemente consiste en conectar las cosas. Cuando le preguntas a las personas creativas cómo han hecho algo, se sienten un poco culpables porque en realidad no han creado nada, sino que se han limitado a ver algo. Tras un tiempo, les resulta obvio, pues han sido capaces de conectar las experiencias que habían tenido y de sintetizar cosas nuevas".


17. Els hi agraden els canvis radicals. A les persones creatives no els hi agrada la monotonia i els hi agrada fer grans canvis. Em fa gràcia perquè a mi em donen aquests rampells de canviar tota l'habitació o els colors del blog de dalt a baix... ara ja sé per què. 


18. Troben temps per la meditació. Per últim diu que les persones creatives entenen el valor de la meditació mental. Això ho lligaria a vegades amb el que he dit de la soledat i el silenci absolut, per deixar volar la teva imaginació i escoltar-te a tu mateix sense cap interferència. Els meus moments de meditació són abans d'anar a dormir i sobretot en les dutxes de bon matí.  



UN ADULTO CREATIVO ES UN NIÑO QUE HA SOBREVIVIDO

martes, 29 de abril de 2014

The farm

Hola! Mirant les fotos d'aquests mesos, he vist que em va quedar pendent explicar-vos la meva experiència a una granja. 

Vaig al·lucinar (per a variar). Una granja preparada totalment per que els nens puguin gaudir-la i aprendre molt de l'experiència. 

En aquestes primeres fotografies podeu veure com els nens poden collir els ous. 



Porquets, vaques, cabres, conills, gallines, galls, pollets... 



Per munyir les vaques, suuuuuuuuper gracios! 



Una excavadora que la pots fer funcionar donant-li a les palanques. 


 Tota una zona interior, per si plou molt.


Aquesta foto es que em va fer molta gràcia. La va inaugurar la Reina d'Anglaterra, que ja sabeu quina devoció li tenen aquí. 



Higiene i seguretat per sobre de tot:






En definitiva, Anglaterra és un país molt social, que pensa amb els nens i les families. Hi ha moltisimes activitats per a ells i el que més m'agrada és que aquestes activitats no s'han creat per aparcar els nens, deixar-los i tenir-los entretinguts mentre els pares fan una altre cosa. Sinó que al fer les activitats AMB els pares, aquestes activitats ofereixen als nens els recursos per a obtenir grans experiencies, i per tant, grans aprenentatges. 

Si voleu donar-li un cop d'ull a la pàgina web de la granja, està molt bé:

http://www.longdownfarm.co.uk/


lunes, 28 de abril de 2014

Funny frogs

Hello!!

Com ha començat la setmana? Per mi és especial, i a little bit trista... perquè: ÉS L'ÚLTIMA SETMANA aquí a Winchester. Així que comença a haver moments de "és l'últim cop que..."

Bé deixo per un altre dia les meves conclusions sobre aquesta experiència, avui vinc a portar-vos una petita manualitat. 

L'altre dia a Mini Professors van parlar sobre les granotes, em va agradar molt la metodologia. Hi havia fins hi tot capgrossos (tadpole) de veritat. 




I per finalitzar van fer aquesta petita manualitat que em va encantar per la seva senzillesa i vistositat. No li vaig fer fotos i la nena va jugar tant que ara està destrossat. Per això us he fet una gran investigació per internet per trobar uns de similars. 




Es poden fer de cartolina, amb ulls enganxats, pintats... moltes variacions. Però la gracia és la llengua, que fins i tot es poden atrapar petites coses com una granota. 

Petons!

miércoles, 23 de abril de 2014

Feliç Sant Jordi


Qui m'ho anava a dir! Fa just un any estava vivint el Sant Jordi més significatiu i tradicional per a mi. Estava venent llibres a la Plaça de la Vila del meu poble. Va ser un dia llarg, amb mooooltes responsabilitats, però va ser un dia que recordaré sempre amb un gran somriure! 


Sempre m'ha enamorat Sant Jordi, és un dia que tothom es posa d'acord per ser feliç! No importa si ets petit, gran, si treballes, si estudies... tots ho vivim intensament i m'encanta. Inclús no importa si tens parella o no, perquè sigui com sigui segur que alguna rosa et cau :) 

Qui m'ho anava a dir aquell dia venent llibres a tota màquina, que en un any estaria vivint a Anglaterra! No m'ho hagués imaginat mai! 

Però bé! Encara que aquí no es celebri el meu estimat Sant Jordi, es celebra Saint George, que es patró d'Anglaterra també i realment són el mateix sant amb la mateixa llegenda. Tot i que aquí no la coneixen tant. Així que estic intrigada per veure com ho celebren demà aquí a Winchester, prometo que si fan alguna cosa interessant ho explicaré. 


Com a nota curiosa l'altre dia vaig caure en que l'escut de Sant Jordi és la bandera d'Anglaterra! De fet, és al revés, la bandera d'Anglaterra és la creu de Sant Jordi, com la bandera de Barcelona.  No ho havia pensat mai i la meva sorpresa va ser al entrar en una botiga de souvenirs (on es troba la Taula Rodona del rei Artur) i trobar-me amb milions de Sant Jordis en totes les formes i colors (titelles, escuts, espases, dracs, princeses...) Jo tota emocionada vaig preguntar-li a la dona de la botiga si aquí també celebraven Saint George amb la llegenda de la princesa i el drac... però la meva decepció va ser que em va contestar: que ella no sabia si aquell cavaller es deia George, que li podia posar el nom que volgués, segurament era un cavaller de la època de Camelot i el Rei Artur. Jajajaj així que imagineu la meva cara de desil·lusió, aquella dona no tenia ni idea! 

Però vaig sortir de la botiga amb una bona conclusió : Catalunya i Anglaterra tenen més coses en comú de les que jo creia, tenim el mateix patró i ens uneix aquesta festa, bé això i 4 meravellosos titelles de dit que vaig comprar de la llegenda de Sant Jordi (Sant Jordi, Princesa, Rei, Drac) Que durant el dia d'avui us vaig foto i us els ensenyo. 

Per cert, parlant de banderes, si al llegir bandera d'Anglaterra t'ha vingut al cap la Union Jack (la del fons del meu blog) no és del tot cert fixa't en aquesta imatge:



Bé un cop repassat l'outfit de Sant Jordi, us vull recomanar uns quants llibres amb motiu d'aquesta celebració:

1. Dels 4 llibres que em van portar els reis (cliqueu aquí per veure quins)  només he tingut temps de llegir-me El Arte de no amargarse la vida. I la veritat que és super interessant per a remoure el teu interior, per coneixe't millor i veure quines són les actituds positives davant la vida i amb relació amb els altres. Faig referència en aquesta entrada (clica aquí)




2. EL PRIMER DÍA de Marc Levy. Sincerament, no és un llibre que m'hagués comprat pel títol ni la portada. No m'agraden gaire les histories d'amor i aquesta sembla ser un "pastelón". Però me'l van regalar (gràcies Mireia i Sergi!) i aquella mateixa nit de Nadal me'l vaig començar a llegir i em va sorprendre molt! Em va encantar i no podia parar de llegir! Me'l vaig acabar en pocs dies.  

Si que parla d'amor, però no tant d'amor cap a una altre persona, sinó l'amor per un treball, per una vocació i per unes metes. És un llibre que a part de tenir una trama d'intriga, aprens moltes coses sobre la creació del univers i coses sobre arqueologia (ho sé aparentment sona avorrit, però és molt interessant!) I no us puc explicar més sinó trenco la màgia del llibre! 

Únicament té una pega (solucionable), i és que té una segona part, és a dir, que el llibre no acaba aquí. Tan tocada estava pel final de la primera part, que em van regalar de seguida la segona i noooo sabeu el que em penedeixo d'haver-la deixat a Barcelona. Estic desitjant agafar-lo i saber com acaba! 

En resum, recomanable 100% a més a més és totalment unisex. 

I la segona part:


3. UNA MOCHILA PARA EL UNIVERSO. Elsa Punset. Una recomanació a cegues, és a dir, que no m'he l'he llegit però que pinta molt bé, ja sabeu, jo i l'educació emocional. 



4. I per últim dos petits regals. Si cliqueu sobre les dues següents imatges, teniu dos llibres gratuïts. 

El primer tracta sobre educació emocional i penso que és molt interessant perquè sorgeix a partir d'una col·laboració entre l'Hospital Sant Joan de Déu i la Fundació Eduard Punset. 


I aquest últim que va directament dedicat als mestres. Un dard directe a els mestres que encara fomenten l'educació tradicional, "Deixa de robar somnis" és un conjunt de petits articles que defensen la necessitat canviar l'escola cap a una escola que fomenti els talents i les diferents intel·ligències.  



I això és tot, avui no us queixareu: cultura general, us regalo dos llibres... només em falta una última cosa DESITJAR-VOS UN FELIÇ I SOLEJAT SANT JORDI passegeu a la meva salut.