"PROHIBIT" DIR MOLT BÉ

Hola! Torno a ser aquí! 

Durant la setmana passada vaig assistir al curs "Els ambients preparats a l'Educació Infantil" a Blanquerna, tenia moltes expectatives d'aquest curs ja que a la nostra escola estem canviant la metodologia, any rere any ens volem apropar més a les metodologies que fan que els aprenentatges siguin més significatius per als infants i que puguin ser ells els que construeixin l'aprenentatge segons els seus gustos i necessitats. 

Per això cal un canvi de mirada, una volta a tot el que tradicionalment s'ha fet. Per poder fer aquest canvi pedagògicament consistent i poder creure en ell, cal formar-se. 

Les meves expectatives en quan a idees i noves metodologies es van complir, però avui no estic aquí per parlar dels Ambients (un altre dia) sinó d'un element més profund, més important i més difícil a canviar. 

Vaig quedar bocabadada de com es dirigia la Txell (la formadora) als infants. Poc a poc segons passaven els dies del curs vaig adonar-me que el canvi primer que cal fer abans de canviar de metodologies és canviar la forma de dirigir-se cap als infants. 

Amb això no dic que actualment no faci ja moltes coses però hi ha tot un rerefons que cal reflexionar i anar amb molta cura.  

Sovint ens dirigim als infants amb tota la bona intenció i pensem que ho fem bé però cal revisar les nostres paraules perquè pot ser potenciem actituds que no busquem. 

Us poso un exemple perquè entengueu a que em refereixo:

Quants milions de cops al dia dieu: MOLT BÉ!  

-Mira que he fet! - Ohhh molt bé!

-Mira quin dibuix- Ohhh molt bé!

Dons resulta que la Txell es replantejava que dient molt bé estem aprovant la feina o acció de l'infant, li estem dient que allò està ben fet. I pot ser estem creant una dependència d'aprovació. 

De forma natural els infants no et venen a ensenyar un dibuix perquè tu els hi diguis molt bé, sinó perquè ells n'estan orgullosos del resultat. Dient molt bé segurament estem condicionant a que ells esperin la nostra aprovació sempre. És a dir, que l'autoestima del nen passa a les nostres mans, ja que som els que dictaminem si allò està bé o no. D'aquesta manera fem que l'autoestima de l'infant depengui de la nostra aprovació i no d'ell mateix. 

Com canviar aquest molt bé?

La Txell ens va dir un truc canviar  Molt bé - per Descripció. 

És a dir:

-Mira que he fet!- Uau una torre molt alta de molts colors!

-Mira quin dibuix- Veig una casa amb moltes flors! 

I us preguntareu no podem felicitar a l'infant?

I tant que sí!!!

Llavors podem dir:

- A mi m'agrada molt! 

- Em sembla que és un dibuix preciós! 

- Penso que has tingut una gran idea construint aquesta torre!

Està bé que li expressem la nostra opinió personal, però deixant clar que és la nostra opinió, canviant aquesta visió d'imposició. D'aquesta manera ajudarem a que el nen o nena treballi la seva autoestima per si mateix i no depengui de l'aprovació de l'adult. 

Dificil ehhhh!

Al final m'he animat i com que jo sempre m'he de fer dibuixets per comprendre les coses us he preparat uns exemples:

Tan em va interessar aquesta manera de reflexionar com ens dirigim als infants que li vaig preguntar a la Txell si hi havia algun llibre que parles d'aquests temes. 

Em va recomanar:

COM HEM DE PARLAR PERQUÈ ELS FILLS ESCOLTIN & ESCOLAR PERQUÈ ELS FILLS PARLIN. 
Autores: Adele Faber & Elaine Mazlish. 

Si cliqueu sobre la imatge del llibre us portarà a La Casa del Llibre on el vaig comprar. Sens dubte la meva següent lectura, ja us explicaré!

Cal començar a practicar. Perquè realment mai havia pensat en aquest aspecte i un cop et formes sens la necessitar de canviar-ho... perquè... qui no té ganes de millorar? 

El pastís dels aniversaris

Bona tarda! 

Sí, any nou, propòsits nous! Tenia el blog mooolt abandonat des que vaig començar a treballar a l'escola i era una llàstima perquè justament ara és quan estic més immersa en el món de l'educació i ara és quan tinc les butxaques a vessar d'idees noves tots els dies. Així que el poc temps no és excusa, si es vol es pot. 

Bé! Avui us porto un pastís molt especial. Em vaig inspirar ja fa molt de temps al curset de l'Eva Ribot sobre les emocions. Ella que és un artista ens va ensenyar un pastís fet amb feltre. 

Des que va començar el curs li dono voltes i voltes de com celebrar un aniversari amb el meu grup. De moment faig escollir als nens un color, retallem la corona i durant aquell dia la corona es converteix en un racó més. Tots els amics i amigues del "cumpleañero" van passant i dedicant dibuixos o paraules a la corona. Desprès enganxo el número dels anys i llestos. Al final de la tarda cantem l'aniversari feliç i acabem tots ballant. 

Tot això esta bé... però a mi em faltava bufar espelmes! 

Tenint en compte que la legislació actual no ens permet donar cap aliment als nens que no sigui proporcionat pels propis pares... I inspirada una mica d'aquí, una mica d'allà... vaig pensar que a partir del 2015 havíem de celebrar els aniversaris amb un pastís especial.

Així que, aprofitant l'arribada dels reis, els hi vaig fer un encàrrec especial: 

Per fer aquest pastís necessites:

-Una caixa rodona. La meva és del MUY MUCHO  Us deixo a la imatge la referència perquè hi ha com 5 o 6 mides. 

-Goma Eva o feltre. (Al final jo només he utilitzat goma eva de purpurina) 

-Tisores i celo de doble cara (el del xino el millor) o alguna cola que sàpigues que enganxarà bé la goma eva / fieltro. 

1. El primer pas és mesurar l'altura de la caixa (amb la tapa posada) i retallar una tira. 
He triat una goma eva marró amb purpurina, he pensat que quedaria més deliciós. (He acabat amb purpurina fins les celles) 

Amb la gomaeva A3 no m'ha donat per fer tota la capsa, així que he fet tot el que he pogut i desprès li he retallat un trosset més i no es nota. 

2. Triar el color per la tapa. Jo he triat una goma eva que té textura com de tovallola blanca. Fàcil treus la tapa dibuixes el cercle i retallar.  

3. Mesurar quan fa la tapa d'alt i fer una petita marca a la goma eva, a partir d'aqui fet les onades com més t'agradin sempre respectant el marge de la tapa. 

4. Posar celo de doble cara només a la tapa, no a les onades. Així podrem obrir i tancar la caixa. 

5. Fer un forat al mig de la tapa per a poder posar l'espelma. 

6. Decorar al gust. 

* Al ser una caixa té l'avantatge que pots guardar les espelmes dels diferents números i l'encenedor a dins. (Sobretot que sigui un encenedor que tingui bloqueig!) 

Llest per embolicar i que ho portin els reis :) Demà ja ho podem estrenar amb la primera nena que fa 5 anys! 

Fins aviat! 

Carta al 2014

Hace justo un año, ya en la tradicional reflexión/collage de estas fechas,  amenazaba al 2014 con tener unos planes increíbles para él. Hoy, tengo que decirte 2014 que te has superado! Creo que te lo tomaste muy en serio y pensaste: Prepárate tú! No tengo nada que reprocharte, de verdad,  ha sido un año perfecto. Perfecto de perfección, de no cambiar ni una coma del guion. 

Tal y como tenía planeado (si, ahora confieso que era mi único plan) me fui a vivir a Winchester. A mi, que nunca me había llamado la atención Inglaterra, me vi viviendo ahí, entre tés con leche, lunch y cenas a las 6 de la tarde. La verdad, soy una suertuda, fui muy feliz porque me cruce con personas magnificas que me hicieron sentir en casa. 

Me enamoré de dos pares de ojos azules siempre subidos en su double red pram y con su único tesoro, su baba.  De golpe me vi capaz de todo ¡hasta de conducir por la izquierda! Y descubrí que sabía hacer tortillas de patatas y que lo mío con la cocina no estaba tan perdido. 

Me enamoré de Winchester y de Londres pero the time flies  y ya tocaba volver. Es una sensación rara, ya que por unas semanas no te sientes ni de aquí ni de allí. Estás en tu casa, pero te desorienta seguir las rutinas de toda la vida. 

Aun instalándome me pilló el nacimiento de mi genial sobrinito Nil. Des de luego el gran acontecimiento del año! 

Y luego querido 2014, ya sabes, el verano, donde si no? En mi querida Menorca, nadar, reír, bailar y …. Jugar a pádel! Menudo descubrimiento! 

Y ya, que contarte 2014,  con algo que ha empezado tan bien, no podía tener mejor final. 

En setiembre me preparaba para cumplir el principal objetivo que me había marcado en la vida. Porque es muy bonito estudiarlo pero más bonito es SER maestra de infantil. El primer día no sé quién flipaba más, si los niños o yo.  De hecho fue pasado un mes cuando me di cuenta que esto iba en serio. Que alguien me había escogido a mí, confiando a 27 fierillas para que conmigo aprendieran a vivir. Que gordo suena! 

Tengo la duda de cualquier novato, vale... he querido esto toda la vida, pero realmente ¿valdré para ello? 

¿Sabéis? 

Yo esa pregunta aun no la sé contestar pero lo que sí sé es que cada mañana me tengo que coger a la columna más cercana para recibir tropocientos abrazos, sonrisas y besos de buenos días y no perder el equilibrio. Cada día escucho una media de 20 te quieros sinceros y unas 100 historias interesantes. Ellos salen cada día con una sonrisa de oreja a oreja cantando o recordando alguna cosa que hemos hecho durante el día...

No sé si realmente lo estaré haciendo bien, lo que sí que os puedo asegurar es que procuro que jueguen, que rían, que hablen,  que sean niños, en definitiva intento con todos mis medios que sean felices cada minuto que están conmigo. 

Para acabar con todo esto no me quiero olvidar que todo esto (irme a Inglaterra, encontrar trabajo, descubrir el padel...)  fue posible porque vi oportunidades donde el camino se ponía feo. Si hubiese encontrado trabajo rápido no hubiese vivido en Winchester, si no me hubiera ido no estaría en el colegio que estoy trabajando ahora y por que no decirlo? jajaja si no hubiese engordado en Inglaterra no hubiese descubierto el padel. Así que he visto que arriesgando, se puede ganar mucho! 

Toma, 2014 con la de cosas que hemos vivido y conseguido estarás cansado.

Vete contento, aquí tienes a alguien que te va a recordar siempre. 

El ninot dels barrets

Hooola butxaquetes! 

Siii... ho sé! Tinc el blog bastant abandonat, però des que vaig començar a treballar a l'escola no he parat. Estic molt contenta i il·lusionada i passo els dies pensant (i fent) materials i coses per a tenir a la meva aula. Us escric per ensenyar-vos un material que he fet per treballar el llenguatge matemàtic d'una forma divertida i autònoma. 

Ho vaig trobar per Pinterest, aquests dies estic enganxadissima!!! I es que hi ha moltes mestres i mares inspiradores que mostren quantitat i quantitat de recursos súper bonics i grans idees que vull portar a l'aula. Podeu seguir els meus taulells de les coses que m'encanten al meu pinterest clicant aquí . Encara no ho tinc massa organitzat però poc a poc li aniré donant forma.  

Doncs, com us deia, aquest joc el vaig veure a Pinterest i vaig decidir que jo faria la meva versió. Així que us vull mostrar les imatges i explicar-vos en que consisteix. 

El ninot dels barrets

És una activitat pensada en el treball autònom dels infants, pot ser un joc individual o per parelles. L'activitat consta de botons i de barrets. De barrets he fet 10 de diferents, a la versió original tots eren iguals i em semblava una mica avorrit, així que com podreu veure en la meva versió hi ha molts estils de barret. En cada barret hi ha escrit un número i els infants han de posar al ninot de neu tants botons com indiqui el barret. 

Penso que és una activitat motivadora i divertida que promou l'aprenentatge real. És a dir, que els nens conten botons per necessitat de completar el joc, podriem dir: amb una finalitat lúdica.  

Hi ha moltes activitats que es presenten amb l'objectiu directe d'aprendre números perquè s'han d'aprendre i jo crec que les activitats amb objectius tan directes no són gens motivadores. Crec que l'objectiu ha de ser: fer sentir la necessitat al nen d'aprendre els números. Perquè els necessiten per viure i per tant s'interessen per aprendre'ls. 

Crec que treballar les diferents àrees a traves de petits jocs i racons fomenta que els nens aprenguin de la vivència i sense gaire bé adonar-se'n. Crec que aprendre per necessitat és la millor manera d'aprendre-ho per sempre.

Jo sempre poso aquest exemple, nosaltres els adults com aprendríem millor anglès? estudiant fort per un examen o vivint allà i sentint la necessitat de parlar per poder viure?  Està clar la resposta. Doncs el mateix hem d'aplicar als nens. 

Si volem que aprenguin hem de despertar la necessitat d'aprendre, desprès si saben millor o no comptar fins a deu és secundari. Tard o d'hora ho aprendran, l'importat és l'interès i les ganes de saber. 

Pasos

Es pot fer molt fàcil! Només 3 passos:

1.Dibuixar ninot i retallar.

2.Fer els barrets (al gust) amb papers de colors i assignar un número a cada barret. 

3.Replegar botons que tenim per casa. 

OPCIONAL (i aconsellable): plastificar ninot i barrets. 

I aquest és el resultat final, espero que us hagi inspirat!

Ens veiem aviat!

We are educators, we born to make the different.

Bon inici de curs! 

Aniversari del blog

Avui la butxaca de la meva bata fa un any!! 

Fa un any que vaig acabar la carrera i vaig decidir obrir un blog per compartir els meus interessos i els meus aprenentatges. El vaig obrir amb l'objectiu de donar-me a conèixer en l'àmbit escolar i mai hauria arribat a pensar que interessaria molt més enllà. Mai m'hauria imaginat que parlant amb amics i coneguts em dirien que em llegeixen, que han fet allò que vaig explicar, que han comprat aquell llibre que vaig recomanar o que simplement s'havien passat hores i hores llegint el blog. M'emociona saber que les hores que dedico al blog van dedicades a algú que també deixa corre els minuts interessat en aquesta pàgina. I això encara m'engresca més a escriure. 

Mirant enrere, en el contingut del blog, penso que si m'arriben a explicar que és el que faria i explicaria durant aquest any al blog no m'ho creuria. Sincerament aquest últim any no estava en els meus plans, jo estava capficada en seguir un camí però resulta que la vida tenia uns altres plans millors per a mi. 

Tota la vida sabent que anava a fer al curs següent: de primària a l'ESO, de l'ESO al Batxillerat, del Batxillerat a la carrera (que tenia clara des de ben petita) però va arribar el dia en que vaig acabar la carrera i un abisme es trobava davant de mi. Què faria al setembre següent?

Jo, que sóc tan positiva, estava segura que trobaria feina de seguida i que això de la crisis no anava amb mi. Però per mala sort (o bona sort vist desprès d'un any) no vaig trobar la feina de mestra ideal que volia trobar només sortir. Però diuen que les coses passen per alguna cosa. Que les oportunitats s'han d'aprofitar i que, aquesta també era una gran oportunitat. Així que vaig fer les coses que mai havia pogut fer perquè sempre tenia un horari tancat, vaig treballar d'altres coses, que encara que alguna d'elles no fossin directament relacionades amb l'educació, jo sempre intentava omplir les butxaques d'experiències i només amistats. 

I el més important, aquesta oportunitat de no tenir feina (estable), em va impulsar a viure una experiència que em va fer créixer com a persona, que va fer que em coneixes millor a mi mateixa i em va obligar a enfrontar cara a cara a aquelles coses que esquivava. Em refereixo a els mesos que vaig viure al meu estimat Winchester, on no només vaig aprendre anglès, vaig conèixer una nova Laia i sobretot vaig guanyar una segona família i el blog va ser testimoni d'aquesta historia. Qui m'hagués dit que el blog es convertiria durant uns mesos en un diari d'una Aupair!  

Realment he de donar gràcies al blog, ha estat una forma de motivar-me a llegir més, a saber més i a no perdre el contacte amb l'educació. També m'ha ajudat a organitzar les meves idees i creences, ja que escrivint organitzes el pensament. 

El blog m'ha aportat coneixer persones noves, establir vincles amb altres blogs i sobretot m'ha generat moltes converses animades amb amics i coneguts sobre creences de l'educació o sobre qualsevol altre entrada del blog.  

Així que un any desprès i arribant a les 10.000 visites, el balanç és més que positiu.

Vull donar les gràcies a tots aquells que de tant en tant us passegeu per aquí i desitjo que ho seguiu fent. A veure si em comenteu una mica més, que em fa il·lusió! 

I no podia tenir millor regal, un any desprès del blog m'han ofert participar mensualment en una revista iiiiiiiiiiii (tambors, trompetes i timbals.....) per fii puc dir que al setembre començaré com a mestra tutora en una escola :) 

Això tot just acaba de començar. 

Carry on! 

Gràcies per aquest any d'oportunitats! 

Índex de la felicitat

Doncs resulta que l'altre dia escoltant una conferencia de Ferran Salmurri sobre Llibertat Emocional vaig descobrir que la felicitat es pot mesurar. I avui us vull explicar tot el que vaig aprendre per tal que vosaltres pugueu saber quin grau de felicitat teniu, i d'aquesta manera, desconstruint el que significa felicitat: saber quins són els teus punts forts i en què pots millorar per augmentar aquest termòmetre. 

Què és la felicitat? 

És la primera pregunta que ens hem de fer si volem mesurar-la. Què creus que és per a tu la felicitat? Per què costa aconseguir-la i sobretot mantenir-la? Per què diuen que la felicitat l'hem de trobar en el nostre interior i no a costa dels altres?  Per què els diners no donen la felicitat? 

Doncs bé, la resposta és que la felicitat és un sentiment i que aquest depen de 5 variables. I com veureu en cap de les variables té a veure els diners, ni tan sols el context o elements externs. La felicitat està pell en dins. 

Variables a mesurar.

Les persones que són felices tenen un gran nivell d'autoestima, és a dir, que tenen una imatge d'ells mateixos bastant bona. Es senten segurs i orgullosos del que representen. 











Si tens un elevat nivell d'autocontrol de la conducta vol dir que et marques propòsits i els compleixes. És la força de voluntat. Això vol dir no tenir mandra per a complir-los i no pensar en la impossibilitat i acabar abandonant els propòsits. (Aquí entra apuntar-te al gimnàs i no anar mai, fer-te un planning d'estudi i no complir-ho...) En definitiva trair-te a tu mateix. 

L'autocontrol emocional depen de l'estabilitat de les emocions. Tindràs autocontrol emocional si els teus estats d'ànim mantenen una estabilitat (cal que siguin estat d'ànims positius, no val estar sempre igual de "fotut") L'autocontrol també consta en no tenir canvis inesperats en les teves emocions i poder-les controlar. 

Les persones felices tenen un estil cognitiu positiu, és a dir, veuen solucions als problemes i en definitiva veuen els aspectes positius de les coses o fets que els succeeixen. 

Com ens relacionem amb els demés també és important en el termòmetre de la felicitat. Les persones felices tenen un equilibri entre quantitat i qualitat en les relacions. 


Com es calcula l´índex de la felicitat?

Pas 1

Quan ja coneixem les diferents variables, simplement hem de reflexionar sobre cada aspecte per separat i posar una nota del 0 al 10 segons creiem que sigui el nostre nivell. Com és un aspecte que depen molt ens podem fixar en com ho hem fet en l'últim mes. Quina nota et posaries en les 5 diferents variables durant l'últim mes? 

Nota del 0 al 10 en autoestima = 
Nota del 0 al 10 en autocontrol de conducta = 
Nota del 0 al 10 en autocontrol emocional = 
Nota del 0 al 10 en pensament positiu = 
Nota del 0 al 10 en relacions amb els altres = 

Pas 2

Un cop tens les 5 diferents notes: suma-les

Pas 3

Un cop tens el resultat de la suma, fes la mitja dividint el resultat entre 5. 

I així és com s'obté l' IF = L'ÍNDEX DE LA FELICITAT. 


Resultats

Un cop saps aquesta nota del 0 al 10 sobre la teva felicitat: 

1) T'agrada la puntuació?
2) Creus que la podries millorar?
3) T'agradaria augmentar-la? 

Doncs ara ho tens més fàcil que mai, només has de tornar a revisar les diferents variables i reflexionar sobre la puntuació que li has donat a cada una. I començar a treballar des de JA aquells punts que et fan perdre una mica de felicitat. 




Us ha agradat? Jo quan ho vaig descobrir em va encantar! No pel fet de posar-me nota a la meva felicitat sinó pel fet de poder revisar punt per punt què és el que construeix la felicitat i llavors poder atacar amb més força aquells punts en els que puc flaquejar més. 

New look!

Bona niit a tots!

Sisi, ja ho veieu nova imatge de la Butxaca. El meu blog canvia com jo, així que tocava un nou aspecte per un nou capítol de la meva vida. 

Aquesta etapa és l'etapa POST-AUPAIR. Com ja sabeu he estat vivint uns mesos a Winchester i l'experiència ha estat increïble! Ara toca recollir i organitzar bé tots els aprenentatges que he adquirit i no oblidar-los mai. 

Us agrada el nou fons? Aquesta fusta de color blau és una foto que vaig fer quan vaig estar a Bournemouth on vaig quedar enamorada de les casetes de la platja. 

Res més, ara que ja estic instal·lada a Barcelona hi hauran noves entrades. Aquest mes estic fent un curset a prisma sobre Programació Neurolingüistica, és molt interessant! Ja us explicaré.

De moment si us ha agradat la nova imatge podeu deixar-me un comentari, o si teniu algun suggeriment o alguna proposta per noves entrades... ENDAVANT! Comenteu!