viernes, 28 de marzo de 2014

Snowman


Hola, per fi cap de setmana! 

Avui us porto un gran descobriment. He anat amb la nena a l'activitat de Science (podeu veure de què van aquestes activitats clicant aquí). 

Avui tractava sobre els fenomens meteorològics i m'he quedat fascinada amb un experiment que han fet. Desprès l'hem repetit a casa perquè m'ha encantat totes les possibilitats que té aquest material i a més a més és super barat. És una activitat que segur faré amb els meus futurs alumnes. 

Us explico, l'activitat consisteix en jugar amb neu. Sí, sí però és una neu que no es desfà, us estic parlant d'un material anomenat poliacrilat de sodi. 

Abans de publicar l'entrada m'he volgut informar si era un material segur per a què els nens juguessin i pel que he llegit no comporta cap perill. 


El poliacrilat de sodi CH2CH(CO2Na) 

És la sal del àcid poliacrílic. Es coneix com superabsorbent, waterblock o SAP (super absorbent polymer). Té la capacitat d'absorbir aigua en grans quantitats. Sense aigua té un aspecte de polsim blanc però quan s'afegeix aigua es transforma en una mena de gelatina cristallina. Al posar-li aigua a aquest compost en comptes de dissoldre és gelifica (és converteix en gel). 


On podem trobar aquest material?

A l'interior dels bolquers! 
*De fet he llegit que ho utilitzen per fer neu artificial.


PROCÈS

1. Agafem un bolquer i li traiem les primeres capes de tela fins a arribar al farcit (relleno). 





2. Posem el material que surt fàcilment en un bol gran. 


3. Aboquem 5 gots d'aigua aproximadament. Fins que veiem que comença a convertir-se en petites boletes de gelatina.  



4. I a jugar a fer ninots de neu o tot el que la imaginació ens deixi. Amb la nena em agafat canyetes (per beure) i les hem tallat a trossets per a fer el nas i les parts de l'SNOWMAN. 




La textura és freda com la neu, sembla que mulla però realment només és la sensació, molt modelable, no taca, es neteja amb facilitat... Com no ho havia descobert abans? 

Espero que us hagi agradat :)

jueves, 27 de marzo de 2014

Songs

Bon día! Aquí us deixo una selecció d'algunes cançons. 


Aquesta la he descobert avui: 
UP UP UP



La Granja de Pepito però versió anglesa. Amb la nena fem un mix i cantem mig en català i mig en anglès. 
OLD MACDONALD HAD A FARM



Aquesta m'agrada per aprendre les parts del cos, la canten a Rhyme time. Aquest vídeo no m'agrada molt però no he trobat una versió millor. 

HEAD SHOULDERS KNEES AND TOES



Cançó molt dolça que li canto al bebito de la family. 

TWINKLE TWINKLE LITTLE STAR



Aquesta versió em sembla una mica UGLY però m'agrada jugar amb la nena amb aquesta cançó perquè anem dient coses i hem de dir el color. Esta bé per relacionar coses de la vida quotidiana amb colors, tot i que he de reconeixer que a mi em costa més que a la nena jajaj 

COLOR SONGS


Hi ha moltes cançons que cantem els dijous al Rhyme time, però que no trobo per internet. Seguiré buscant. 

martes, 25 de marzo de 2014

Les 7 diferències



Hola! Ho sé ho sé... ha passat gaire bé un mes des de la darrera entrada! I es que no paro ni un moment i quan paro és per caure sobre el llit i dormir per carregar piles.
Tenia pendent explicar-vos la meva experiència a una escola de Southampton i com he vist en alguns comentaris esteu interessats en com és l’educació aquí.

Bé per començar us vull explicar les etapes i la organització que és una mica diferent a la d’Espanya.

A Espanya tenim: de 0 a 3 l’Escola Bressol, de 3 a 5 l’Educació Infantil, de 6 a 12 l’Educació Primària, de 13 a 16 l’ESO i de 16 a 18 el Batxillerat.

A Anglaterra (que no a Regne Unit) perquè cada país té les seves competències. És de 0 a 4 Nursery, de 4 a 11 Primary School , de 12 a 16 High School i de 17 a 18 Collage.

Realment son les mateixes etapes menys la segona l’Educació Infantil (de segon cicle) que no existeix. Sí, espanta veure que als 4 anys comencen la primària, però realment dels 4 als 5 anys és un any que li diuen preparatori. Encara no he pogut veure com funciona aquest curs, però estic molt intrigada, ja us explicaré.

Cal dir que encara tinc pendent visitar una escola Montessori aquí a Winchester i una escola més gran també aquí, suposo que quan hagi visitat les 3 escoles podré donar una visió més global de l’educació a Anglaterra. De moment només us puc explicar la meva visió en una única escola del tipus Nursery.

Vaig passar el dia a l’aula dels més grans 3-4 anys i el funcionament em va semblar molt semblant a (les millors) escoles de Barcelona.  Però vaig trobar 7 diferències abismals:

1. Un adult cada 4 nens. Quan era a l’aula de bon matí pensava: la tutora, la de suport, un altre de suport, un altre de suport, un altre de.... però quants mestres hi ha per aula? Al preguntar vaig al·lucinar, hi ha 1 adult cada 4 nens. I en aquella aula hi havia uns 15 alumnes, per tant uns 4 mestres més algun més que passava per allà. La organització era molt bona els mestres estaven asseguts al terra en els racons que més demanda tenien i no sé si era casualitat o que però els nens es repartien molt bé ells sols pels diferents racons/ambients i solia haver 3-4 nens fent les diverses activitats i una mestra per ells.

2. La riquesa dels diferents llenguatges. Em va agradar la forma d’extreure la riquesa de la immigració a l’aula. En els cartells dels números, paraules i lletres repartides per tota l’aula sempre hi havia paraules y números en altres idiomes (àrab, rus, francès..)  Perquè a l’aula hi havia nens d’aquelles procedències. Em va semblar molt positiu pels nens i em va agradar moltíssim un taulell que hi havia amb expressions en altres llengües (sempre dels països de procedència dels nens)  bon dia, com estàs, que aprofiti... I al costat les anotacions per a les mestres per pronunciar-ho bé. És a dir, que ho fan servir i no ho tenen allà de decoració.  

3. Importància de la educació emocional. Sé que ara a Barcelona ja les escoles són cada cop més conscients, però em va sobtar la quantitat de materials i contes que hi havia per tractar l’educació emocional.

4. Fomentar l’autonomia. Vaig trobar que tot estava a la mida dels infants, em va agradar molt el racó de “arts and crafts” perquè hi havia unes caixes obertes amb pintures, llapis de colors, enganxines, pompons, purpurines, papers de molts tipus... tot a la disponibilitat dels infants per fer i desfer. I pel que vaig veure no es malgastava res  i no anava res pel terra, és qüestió de crear la rutina de cuidar les coses.

 5. Embrutar-se es divertit, don’t worry! Un dels racons era una taula de plàstic (del estil de les de les activitats de Science) on la mestra va posar aigua i purpurina i uns quants objectes per jugar amb l’aigua.  I no passava res si es mullaven de dalt a baix, o si s’embrutaven amb alguna cosa. Això sí, si volien jugar amb aigua s’havien de posar un davantal de plàstic. I només els canviaven de roba si era molest pels nens (mullats o tacats).

6. Playground. El pati era més aviat petit (encara que comparat amb alguns de Barcelona seria enorme), però era un bosc petit! Amb arbres, una caseta, un castell amb tobogan (tot de fusta) i natural!

7. Entusiasme, vocació i il·lusió. I per finalitzar i per tirar una mica cap a casa nostre diré que les instal·lacions, els recursos i materials eren molt enriquidors, però vaig trobar a faltar l’alegria, l’empenta, la il·lusió... en definitiva la vocació de les mestres tal i com he vist en moltes escoles de Barcelona. No m’agrada gens quan veig una mestra tractant el seu treball de forma d’oficina, és a dir, ara toca això ara toca una altre cosa i tot es va fent i realitzant amb èxit. EEEEEEhh que estàs treballant amb nens, una mica d’entusiasme, de deixar-te sorprendre i emocionar. Pot ser és el caràcter anglès o pot ser és que com les mestres de Barcelona no hi ha res :)


I aquesta és la meva experiència a una escola, estic aprenent milions de cançons en angles a més a més són súper sticky i les estic tot el dia cantant. 

Proximament en poso més. 


lunes, 3 de marzo de 2014

Science

Hello! 

The time flies! I ja estem a Març! 

Tinc pendent explicar-vos la meva experiència a una escola de Southampton, però abans us he d'explicar si o si la genial experiència de l'altre dia. 



Penso que estic tenint molta sort, ja que la nena va a unes activitats molt interessants, enriquidores i educativament genials! 


El divendres passat vaig assistir a la primera classe de Mini Professors. Sisi una classe de ciència per a nens de 2-4 anys. 



Uauu! Imagineu-vos la meva cara quan vaig veure les mini bates blanques, el material, les taules... Intentaré explicar-vos una miqueta per que us feu una idea. 

Les sessions es fan un cop per setmana i es fan al Winchester Discovery Centre. 

El divendres passat la sessió anava sobre BONES (ossos). Van fer moltes activitats, com mirar radiografies, cantar una cançó que anomenava alguns ossos del cos, tocar ossos de veritat, amb escura pipes i canyetes van fer els ossos i el motlle de l'os, van muntar un esquelet mida natural i van estampar les seves mans amb pintura blanca en una cartolina negra representant els ossos de la mà.

Va ser una estona molt enriquidora on els nens tenien els ulls ben oberts, les orelles ben atentes i les mans desitjoses per tocar i experimentar. I jo agafant idees per futures classes :) 





Aquí teniu la seva web, per si us interessa investigar més. 

I per que us feu una idea de com són les classes us deixo dos vídeos de sessions sobre petits animals i sobre volcans. 






Per suposat no cal dir que el millor de tot es que aquestes activitats es fan sempre acompanyats dels pares amb els que comparteixen descobriments, il·lusió i curiositat. 

Jo ja estic desitjant la classe del divendres que ve :)

Que vagi bé la setmana! 
Feliç MARÇ! 

martes, 25 de febrero de 2014

Educación

Hola! 

Avui us deixo un article que acabo de llegir i m'he sentit molt identificada. Cliqueu a sobre del link:

QUIERO SER MAESTRA

També recomano veure el vídeo que hi ha a continuació de l'article, que també us penjo per aquí. Persones així han de moure el món :)





I'm exited!!! Perquè demà estic convidada a passar un dia a l'escola Asquith Westwood Park serà geniiiiiiiial! Ja us explicaré! 

viernes, 21 de febrero de 2014

Made in England

Hola ahir dedicant una estoneta a internet i a aprendre una miqueta més d'anglès d'alguna forma divertida, vaig topar-me amb un vídeo que em va fer riure molt. 

Segueixo un canal de Youtube, que recomano, és molt divertit i és una forma diferent d'adquirir nous coneixements de la llengua anglesa. Aquí teniu la seva pàgina web: http://www.amigosingleses.com/

Doncs ahir amb l'últim video que han fet vaig riure molt perquè em vaig sentir suuuuper identificada. En algunes coses pensava que era a l'única que li passava i resulta que a la noia del vídeo li passen les mateixes coses que a mi. Aquí teniu el vídeo:



Per això he decidir que jo també fare una llista de 10 coses Made in England que em sorprenen i que xoquen amb la meva manera de viure. 

10 coses que em sorprenen d'Anglaterra 

1. Te amb llet (English tea)



Bé aquesta és la primera perquè va ser el primer descobriment que vaig fer al arribar aquí. La mare tenia convidades a casa i jo tota amable em vaig oferir a fer el te. Primer de tot, cal dir que en una casa anglesa no falta l'escalfador d'aigua. Que és una mena de gerra de plàstic connectada a la corrent i que escalfa l'aigua en segons. (No sé com viure a partir d'ara sense això a Barcelona!) Bé, doncs fer un te es fàcil no? Poses aigua calenta, llences la bosseta a l'aigua and ready!  


Doncs no no, si veiéssiu les cares que van posar les convidades al veure el te carregat d'aigua fins a dalt! En seguida vaig veure que això no és el que volien. Així que vaig descobrir que quan demanes un te a Anglaterra et posen un te AMB LLET! Així que desprès de riure una bona estona,  vaig tornar a la cuina, vaig llençar mitja tassa per l'aigüera i li vaig afegir llet. Quan ho feia em sentia com un nen que esta experimentant amb el menjar..jajaj. Per cert, ho vaig provar aquell dia... però segueixo preferint o te o llet, el mix es veritablement estrany. 



2. Butter (for all) 



Ajá! Jo ja sabia que a Anglaterra no cuinaven tan amb oli. Però el que no sabia és que la mantega és un element més a afegir en cada àpat. Està a la taula junt amb la salt i la pebre. Que hi ha patates al forn? Una mica de mantega per sobre, que hi ha verdura? Una miqueta de mantega per sobra. Que hi ha sopa? Una miqueta per que es desfaci en la sopa. Sisi, tal cual! S'estranyen quan em veuen posant-la només al pa. Per no parlar de la mida que té el pot de la mantega. És XXL! jajajaja normal, amb la utilitat que té... 


3. Lunch (One snack or nothing)



No no... això pot amb mi! El lunch és a les 12 del migdia. Això ho porto genial, el que porto fatal és la poca importància que li donen a l'hora de dinar! Quan estic sola i em faig jo el dinar o surto a dinar fora genial, però quan estic amb altres persones angleses moro de gana! Per a ells l'hora del lunch és com l'hora de berenat per a nosaltres. Poden passar perfectament sense dinar i si ho fan mengen un snack! És a dir, un sanwich, sobres de la nit anterior, un platan (només).. o 4 trossos de qualsevol fruita. Clar amb raó sopen a les 6... 


4. Sopar a les 6 (Dinner at 6 o'clock)



Sopar a les 6 ho porto super bé! Clar perquè he menjat tan poc que arribo amb gana a les 6. El problema es quan arriben les 10 de la nit que necessito menjar alguna cosa més. Així que estic amb el dubte de si m'aprimaré o m'engreixaré perquè passo gana però també menjo molt "d'estangis". jajajaja 


5. A les 5 ja es tard (At 5 o'clock is evening!)



Uau! Ahir reia amb una amiga quan vem mirar l'hora i vem dir uauu si son les 5 que tard! Estem super adaptades a l'horari d'aquí! Jajjajaj taaaaaaaard? Barcelona comença a moure's tot a aquesta hora. Doncs, no.. aquí a les 5 son com les 9 d'allà. Només us dic que les botigues tanquen a les 17:30... així que imagineu! 


6. Moquetes i mitjons (Carpet and socks) 



Aquí quan entres en una casa, et treus les sabates. Per dues raons, una és que les cases solen tenir o moqueta o parquet i la segona raó és perquè per entrar a la casa has hagut de travessar el petit jardí que tenen davant i com hagi plogut una mica ja portes fang a les sabates. Això m'agrada! Estic molt més còmoda i la casa és molt més acollidora! M'encanta! 


7. Aixetes (the taps) 



Els primers dies era per gravar-me. Hi ha dos aixetes, la freda o la calenta. I has de decidir si vols cremadures de tercer grau o amputació per congelació.  Ara ho porto molt millor. 


8. Bus



M'encanta el bus, és molt familiar! Jaja Hi ha molts aspectes diferents a diferencia de Barcelona. Primer de tot quan entro em sento com una policia especial, perquè trec de la meva bossa la meva placa, l'ensenyo i llavors el conductor em mira amb senyal d'aprovació de que ja puc passar. Jajajaj El ticket del bus va dintre d'una funda doble i has de fer el gest, detenido policia! It's soooo funny! 


Aquí no acaba tot, el conductor és tan amable que no segueix la marxa fins que has escollit un seient i estàs ben assegut. I a l'inrevés, ningú s'aixeca per sortir fins que el bus para totalment i obra les portes.  I tothom espera pacientment a que t'aixequis, recullis les teves coses i et dirigeixis fins a la porta (que només hi ha una al davant). 



I al baixar molt molt molt important, donar les gràcies (ben fort) al conductor. 




9. Llum del lavabo (The light in the bathroom) (ja us faré foto)


Resulta que em pensava que era la única que tenia aquesta llum tan especial al lavabo. És tracta d'una corda que hi ha només entrar, la meva té un peix de ceràmica penjant. L'agafes estires cap abaix i llum oberta. Ahir amb el vídeo que us he posat vaig descobrir que és típic tenir-ho així. El primer dia vaig entrar a fosques perquè em feia cosa provar de tibar la corda, ja que em pensava que era l'estufa o el termo o qualsevol cosa menys la llum.  



10. Creuar la carretera. 



I finalment, com tots sabeu els anglesos condueixen al l'inrevés nostre. Això ja ho sabia! El que no sabia es que tenia tan interioritat les normes contraries quan vas caminant. Més d'un cop m'he donat un bon ensurt perquè he mirar cap a l'esquerra i els cotxes venien per la dreta. I tot i que ara, ja he après a mirar al costat que toca, no puc evitar mirar cap al lloc on per lògica meva haurien de venir els cotxes, desprès de mirar 2 cops per cada costat... passo! 


I això és tot! És genial viure en una família d'una cultura diferent, te n'adones de coses que tens com un privilegi a casa i també descobreixes coses que vols incorporar a casa teva. Viure fora et fa obrir la ment! 



jueves, 20 de febrero de 2014

L O N D O N

Hiii family!

Uaauu els dies passen volant! Si sembla que va ser ahir Santa Eulàlia! 

El cap de setmana passat vaig anar a Londres (que ho tinc aquí al costat) i em fa il·lusió ensenyar-vos algunes fotos. 








Per últim una bona noticia, el dimecres que ve m'han convidat a passar el dia a una escola. És geniaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaal! 

miércoles, 12 de febrero de 2014

Santa Eulàlia

Hola a tooots :) 

Això de sopar a les 7 fa que tingui molt de temps per escriure al blog. 



Avui, 12 de febrer és SANTA EULALIA! És el meu saaaant! Ohh com m'encanta aquest dia i com el trobaré a faltar aquí a Winchester. 

Sí, m'agrada molt el dia del meu sant! Sempre sol ser un dia solejat, d'aquests dels que et fan oblidar que estàs en ple hivern. D'aquests en els que els autobusos porten una bandereta catalana just davant (fixa't!!) En el que m'arriba la postal de cada any, felicitant el Sant a totes les Eulàlies que, un dia, vem signar el llibre d'Or de les Eulàlies. I un dia que és com un segon aniversari per a mi, truquen familiars per felicitar-me i torno a parlar amb totes aquelles Laies que conec per felicitar-nos mútuament. 

Normalment vaig a Barcelona, a fer un tomb, és tot un ritual! Entrem a la catedral de Barcelona, on esta enterrada la meva Santa (jeje) veiem com balla la geganta Laia a la plaça de Sant Jaume i acabem fent un berenar sopar pel Born. 

És un dia especial per a mi i mai m'havia dedicat a buscar per internet coses sobre el nom de Laia i la seva festa, fins avui, que he començat a explicar a la família anglesa que el dia 12 era el meu sant. I no entenien que era el meu sant, hi ha un sant per a cada nom? gegants? que es això? Buuua!! No sabia per on començar. 

Així que aquesta nit he fet una indagació buscant la llegenda i la celebració. 

Si esteu interessats en conèixer la llegenda de Santa Eulàlia (una mica maquiavèl·lica) cliqueu a la següent imatge:


I per finalitzar us deixo amb un vídeo que ensenyaré a la meva family anglesa per ensenyar que són els gegants i com és la MEVA geganta i el dia de la festa de Santa Eulàlia :)

(Per cert, surten els diables del Prat al video :P)






lunes, 10 de febrero de 2014

This is amazing!

Ahhhh! A vegades em falta vocabulari per transmetre-li a la mare el que al·lucino amb els llocs nous on em porten. Estic super sorpresa de la quantitat d'activitats xules, gratuïtes, boniques i enriquidores que hi ha pels nens aquí!  Uuuau mai ho hagués dit!

Si ja vaig al·lucinar l'altre dia a la biblioteca, avui he al·lucinat al poliesportiu. Resulta que cada matí habiliten un trosset de la pista pels nens i allà hi ha tot de material de psicomotricitat.  És joc lliure, això sí, amb els pares. Hem sembla genial! És com oferir als pares un tros d'escola on pots anar tu amb el teu fill i tenir a l'abast un material que no es pot tenir a casa. 

Com he al·lucinat tant he començat a fer fotos amb el mòbil. Ja veureu que el material no és nou, ni es el més innovador del món. El que m'ha agradat és el concepte d'espai obert a tothom que vulgui assistir amb els seus fills de 0 a 3 anys per gaudir d'unes instal·lacions. Per finalitzar la monitora que estava per allà ha fet una activitat de relaxació per a tots. Uau, uuuauu i uuauu! jajajaja











I sabeuuu el que m'ha agradat més més més? Que cada dilluns he de venir aquí amb la nena soles a passar el matí! Ooouuuhh yeahhh! 

Petonets!

sábado, 8 de febrero de 2014

The days pass very quickly

Good evening! 




Com va tot? Per aquí genial, tan genial que els dies em passen volant! Ja fa 5 dies que estic aquí! 

Estic moooolt contenta, em tracten genial, he tingut molta sort. 

Cada dia és diferent i m'encanta! Hem fet cupcakes, he vist la catedral de Winchester (I ja no dic GüinxisteR ara dic: Winxesta), hem anat a la biblioteca (res semblant a les d'aquí) ja he anat a comprar sola i faig amics/aliats per tot arreu (al super, a la botiga de mobils, a la cafeteria...) hem anat a sopar a un Nepalès... Ja he provat la pluja i he pogut comprovar que no s'immuten si es mullen. Els paraigües? Només quan plou fort home! 

També puc dic que em corre el te (without milk plis) per les venes, te all the time! Jajaja i m'encanta! 

Se'm fa super estrany escriure en català, ja que em passo tot el dia parlant angles i fins hi tot arribo a pensar algunes paraules en angles! jajaja mare meva! Això si que és immersió pura. 

Aquí teniu unes fotos de la meva visita d'avui a la Cathedral of Winchester. Sabeu que és la catedral més llarga de tota Europa? Jo no m'ho podia creure quan  ho estava veient! A la imatge només es veu la meitat. Darrere de la pantalla del fons i les fustes, segueix! 






Segurament dimarts que ve començo les classes d'anglès, tinc moltes ganes perquè a vegades em sento una mica india parlant. Tot i que al·lucino perquè ens entenem molt bé!

Sobretot amb la nena, les meves paraules preferides en anglès son: Again!!! Agaiin!! and Another song plis... Jajaj son les que em  repeteix un i un altre cop i significa que li esta agradant molt el que estic fent jajaja liii encanten les cançons en català i castellà. Ara si... la paraula que més odio és: Noouu NouUuu noUuu! jajaja 

Ahir vem anar a la biblioteca perquè com cada matí feien activitats pels nens. Si.. els nens entre 0 i 5 anys no van a l'escola cada dia. Encara estic en procés de comprendre perquè ho fan així i com s'organitzen. Bé, al obrir la porta de la sala on estaven vaig quedar al·lucinada/emocionada/paralitzada! Tot de nens amb els seus pares cantant cançons super mones, amb maraques i tot de materials i gestos. UUUUUuuuuuaUuu vaig fer i vaig introduir-me de ple en el món de les cançons en anglès. 

Així que estan molt bé les cançons en català i castellà que li canto però per avui m'he posat alguns deures i vull compartir-ho amb vosaltres, com a recurs per a treballar a classe. 



Una de molt típica:






Aquestes em semblen adorables:






I com a curiositat, a veure si us sona la melodia d'aquesta:



martes, 4 de febrero de 2014

Diari d'una Aupair a UK

Hola !!! Sii! No pensava tenir wifi tan aviat. 
Ja sóc aquí, escrivint des del meu super llit enorme (de gran i d'alt). 

Avui ha estat un dia increïble i no podia anar-me a dormir sense explicar-vos 4 coses.
He pensat que si ho deixo per més tard desprès confondré moments d'altres dies amb avui. Així que el meu dia ha començat a les 3:30 de la matinada, quan m'he llevat per arreglar-me i arribar amb temps a l'aeroport. 

M'he sorprès a mi mateixa, ni nervis, ni pors! Guau sóc una valenta! jajaja Jo crec que ho tenia tan clar que sabia que el millor estava per passar. 

En el trajecte han succeït moltes aventures, passar per la duana especial d'UK, fer una amiga a l'avió a la que he acabat calmant perquè no passes por al enlairar-nos, arrossegar la meva maleta per tot l'aeroport fins l'estació de tren, tenir el primer contacte anglès jugant-me la vida comprant el bitllet de tren, agafar un tren i anar en primera classe (Ups, m'he adonat desprès, però el revisor tampoc m'ha dit res jijiji) trobar un àngel que m'ha baixat la maleta en unes escales que estaven destinades a que baixes rodant amb la maleta per davant, agafar un altre tren... and finally the next station is Winchester. 

Ahhh! Aquí si que m'han vingut els nervis/il·lusió. Sabia que anava a conèixer el meu futur i que aquells primers minuts m'explicarien com passaria els tres pròxims mesos. 

Al meu cap només hi havia dos premisses Café Destino i un cotxet doble vermell. I allà estaven dins del Café Destino amb el super cotxet de dues places. Amb un somriure d'orella a orella, uns ulls blaus increïbles i amb un petit pom de margarides liles a la mà, la petita deia Loiaa is for you!! Welcome! Enamorament al instant! 

Desprès hem arribat a casa, tal i com ho havia examinat per Google Maps, perfecte! jajaj El que no m'esperava per res era la casa tan acollidora! I la meva habitació? Quan l'he vist quasi ploro d'emoció! De 4 parets que té 3 són una vidriera i una d'elles amb vistes al jardí! Ni planejat podria ser millor! 

I així de contenta hem anat a veure el centre i a dinar a un Italià! Desprès hem anat a la Biblioteca Publica a buscar 3 contes per explicar per la nit abans de dormir. Una biblioteca super bonica, amb un espai pels nens molt enriquidor i amb molta facilitat de poder endur-te uns com a préstec.

Per rematar la tarda hem tingut convidats a casa, amigues de la mare amb els seus respectius fills jajaja festa d'Aupair treballant per 6. 

Que per cert he provat el te amb llet (typical british) i... que voleu que us digui.. que no.. que o te o cafè amb llet. Però aquesta barreja a mi no...

Finalment hem sopat a les 7-8 de la "nit", no és tan traumàtic de fet m'ha anat perfecte amb el dia que porto. I per rematar, a què no sabeu a qui ha escollit la peque per a que li expliquessin els 3 contes de la nit? A mi! jaja tot un honor, ella assegura que m'entén i jo al·lucino. 

En definitiva, això pinta molt bé! I m'encanta! 

Good night!  



domingo, 2 de febrero de 2014

Feliç febrer!


Bon dia!! Amb la maleta apunt de tancar, us desitjo un molt bon Febrer! Per a mi serà molt diferent, tot i que ara mateix tinc un futur pròxim gens clar però com diu un Proverbi Zen "Mou-te i el camí apareixerà". 

Així que endavant! Maleta, somriure i cap a Winchester! Espero anar explicant cosetes des d'allà, en teoria ha de ser així. I si no paciència que algun dia tornaré :) 

Heu vist que he ambientat fins hi tot el blog? Canvi de fons i de capçalera. Tot molt british, a veure si la inspiració anglesa ens arriba per tot arreu. 

Tinc moltes ganes d'explicar-vos la de coses interessants que estic aprenent amb el llibre "El Arte de no amargarse la vida". A veure si trobo un foradet i ho puc fer. 

Res més, espero tenir possibilitats d'escriure allà. 

See you later! 

jueves, 30 de enero de 2014

Expandint la butxaca


Hola família!

Avui vinc amb una gran noticia! Estic apunt d'omplir les meves butxaques de milions d'experiències noves fora de les nostres fronteres. 

Qui m'ho anava a dir! Que just complir 23 anys, marxaria uns mesos a viure una gran experiència. Ha estat tot molt ràpid però crec que és una oportunitat genial!

Me'n vaig a viure 3 mesos a Winchester(Anglaterra) com Au pair. Per suposat que us aniré explicant les meves experiències aquí, el meu portàtil i la meva camara marxen amb mi. 

Així que seguirem en contacte i ja us aniré explicant quantes coses hi poso a la butxaca! 

Tinc molta il·lusió i ganes, sé que milloraré molt molt molt l'anglès i serà una experiència que canviarà moltes coses en mi. 

See you later! 


lunes, 13 de enero de 2014

Que què tinc a la butxaca?

Tinc més de ...


Uuuau! Quina sorpresa, fa ben poquet ho vaig mirar i anava per 3.800 i pico... i de sobte ho he vist. Moltissimes gràcies a tots aquells que dediqueu uns minutets a llegir i interessar-se pel que escric. Gràcies a tots aquells que em dieu que us agrada i a la petita minoria que comenta (i que em fa molta il·lusió). Sobretot m'encanta quan en mig d'una conversa normal surt algú dient... ahh sí! ho vaig llegir al teu blog! 

Des que vaig obrir el blog al Juny i des que vaig començar de debò han passat només 5 mesos i no m'esperava aquesta gran acollida. Això fa que em motivi més per anar escrivint i fa que sàpiga que darrere d'aquest número hi ha seguidors del meu blog a part de la fan número u, que és la meva mare, òbviament. Gràcies mama per impulsar les visites diàries jeje   

I gràcies a tots de nou.


Aviat cosetes noves, muak!

jueves, 9 de enero de 2014

Reis lectors

Iiii... tornem amb les piles carregades! Desprès d'un Nadal màgic tornem al dia a dia, que també està molt bé! Sobretot per mi que últimament tinc uns projectes nous que em fan molta il·lusió. Però encara no parlarem dels nous projectes sinó dels regals dels reis! 



Avui us vull ensenyar quins seran els propers llibres que llegiré, si us dic la veritat mai m'han acabat d'agradar els llibres de massa fantasia i sempre he preferit coses de psicologia o ciència amena i curiosa. Per això aquest any vaig demanar als reis 4 llibres que sempre he volgut llegir. 


1. El Alquimista - Paulo Coelho. Aquest autor m'encanta, sempre he llegit articles, frases, reflexions però mai he llegit un llibre d'ell. Així que em va costar decidir-me entre tots els que té però L'Alquimista sempre m'havia cridat l'atenció, així que va ser l'escollit per ser el primer d'en Paulo Coelho. D'aquest autor hi ha una frase que m'encanta: Els problemes mai s'acaben, però les solucions tampoc. Gran lema per a la vida. 



2. Emociones expresadas, emociones superadas - Ciara Molina. Quines ganes tenia de tenir aquest llibre entre les mans! Vaig conèixer a la Ciara a través de Facebook, on penja frases i vídeos per reflexionar en una pagina que es diu Psicologa Emocional. I m'encanta el seu punt de vista, sobretot m'interessa conèixer com expressar bé les emocions per a treballar-ho amb els nens a l'escola. Crec que aquest llibre tindrà tot el que espero d'ell. 




3. El arte de no amargarse la vida - Rafael Santandreu.  Un altre sobre psicologia i es que des que vaig fer el treball final de carrera i vaig fer el curset de les emocions és un tema que m'interessa moltíssim! Ja simplement el títol m'agrada, així que crec que serà super interessant!




4. Niños desobedientes. Padres desesperados - Rocío Ramos-Paúl. Critiques o no a part, molts cops he vist el programa de la SuperNanny i sempre m'ha sobtat la seva metodologia i l'aparent eficàcia quasi quasi instantània. Així que vull conèixer i formar la meva pròpia opinió, a veure que tal. 




I això és tot, quan comenci a llegir i a descobrir i aprendre coses noves us vaig explicant per aquí. De moment aquesta és la meva aposta.