The butterfly

Happy Sunday evening! 

Avui llegint un blog que segueixo diàriament (i que aprofito per recomanar-vos) ha penjat un vídeo que vull compartir amb vosaltres perquè m'ha semblat molt interessant. 

Bé, anem per parts. Primer de tot, el Blog que us parlo es diu Justifica tu Respuesta. Un blog d'educació diferent, actual... realment ho definiria com el blog del "profe que mola". Està enfocat a l'educació dels més grans, però sempre sempre es pot aplicar en la educació en general. 

I bé, us deixo primer el vídeo perquè ho veieu sense estar influenciats pels meus comentaris. Està en anglès però es pot entendre molt bé. 

Hi ha 3 coses que em fascinen d'aquest video.

1. El procès que realiza Austin en el dibuix.

M'encanta la diferencia abismal entre el primer dibuix i l'últim. I és el cas perfecte per entendre que als nens se'ls ha d'ensenyar a observar. I només hi ha un camí per ensenyar a ser bons observadors: donant recursos (materials, temps, espais) per observar. 

No ens hem de conformar amb la primera versió d'un dibuix, d'un treball o d'un projecte. Hem de transmetre als nens que les coses no solen sortir a la primera, que cal fer, deixar reposar, revisar i tornar a mirar per millorar. I sobretot, com en el vídeo, deixar-se aconsellar pels demès per millorar. 

A vegades sembla que a l'escola ens conformem amb la primera versió, el nen fa, el mestre avalua, el nen rep el treball/examen/...avaluat l'arxiva i s'oblida. I la vida, com ja sabreu, no funciona així, la vida està feta d'esborranys. I a l'escola, per molt que a vegades es perdi el nord, es va a aprendre a ser competent a la vida, no a treure bones notes o a portar milions de treballs preciosos a casa. 

2. La sensibilitat i el bona pràctica del mestre de l'Austin.

M'encanta l'exercici de millora del dibuix compartint i escoltant les critiques constructives dels companys. És una activitat que s'ha de reconduir molt bé, deixant que siguin els companys els que diguin però vetllant per unes critiques constructives i de solidaritat amb el petit artista.  

3. Com condueix l'explicació el mestre del vídeo i cap a on porta al grup.  

I finalment m'apassiona l'explicació i posada en escena del mestre del vídeo. És totalment copiable. Com va extraient dels nens les possibles millores i com es sorprenen els nens del resultat final. 

Totes dues activitats són perfectes per treballar l'empatia, l'esforç, l'autocritica, l'acceptació de critiques i l'esperit crític. Per a que sàpiguen criticar de forma constructiva cal que tinguin un model a seguir i penso que aquesta és una bona activitat. 

Què us ha semblat? Totalment aplicable, no? 

Bona setmana!