Qui sóc?

Hola!
Sóc la Laia Blanco, tinc 25 anys i sóc Mestra d’Educació Infantil.

Em trobo reescrivint l’apartat Qui sóc jo? Ja que m’he adonat que no sóc la mateixa Laia que va començar a escriure el blog. No sóc la mateixa Laia que va acabar la carrera al 2013. I això de no ser la mateixa no és gens dolent, al contrari. Miro enrere aquests dos anys i veig quantes coses bones m’han passat i quina sort he tingut d’omplir les butxaques d’experiències genials.  

Pels que arribeu nous us faré unes pinzellades de qui sóc jo i que faig per aquí. La idea del blog va sorgir un dels últims dies de carrera, vaig pensar com podia donar a conèixer qui era i quin era el meu somni. Aquest va ser l’objectiu principal, així que vaig començar a fer entrades. La meva sorpresa va ser quan amics i desconeguts que no tenien res a veure amb el món de l’educació em comentaven que els hi havia semblat interessat alguna entrada o que havien portat a la pràctica alguna cosa que havien descobert aquí. De cop em va semblar increïble que algú dediques uns minuts de la seva vida a llegir el que jo escrivia. Així que em vaig anar engrescant i vaig convertir el blog en una finestra, on em podien veure però sobretot on jo podia mirar.  

Sóc una persona molt creativa, sempre tinc algun projecte al cap i fins que no el veig realitzat no paro. Manualitats de tota mena, edició de vídeo, photoshop, fotografia, scrapbooking... sempre amb les mans tacades de pintura o entre cartrons i altres materials que guardo per trobar algun dia la seva funció. 


A vegades les meves amigues em pregunten com ho faig per a que m'arribi la inspiració, jo ric perquè no sé com explicar’ls-hi. Les idees em venen al cap com un terratrèmol d'escala 7, venen sense avisar i ocupen tots els meus pensaments fins que arribo a la idea genial, aquella que veig factible i la ment, com si fos un programa d'ordinador en 3D reprodueix allò que m'agradaria exactament. És llavors, quan no hi ha marxa enrere, ho he de fer.


Però els mèrits de la meva inspiració, són perquè sóc una persona mooooolt observadora i m'agrada mirar. Miro a les botigues, als aparadors, als blogs de decoració, als blogs de manualitats, les revistes, les fotografies dels amics, miro i miro. I clar, amb tantes idees entrant per la meva retina és quan es crea aquest terratrèmol interior.

I per tant si em coneixeu com a persona, podreu imaginar-vos quin tipus de mestra sóc. M'agrada observar als infants, escoltar-los, fer coses que a ells els motivin i vulguin fer, m'agrada fer petits i grans projectes tots junts, m'agrada mostrar’ls-hi que els millors resultats només surten quan cooperem. M'agrada que sentin la necessitat d'aprendre, de millorar, d'escoltar als companys, de sentir-se realitzats ajudant i deixant-se ajudar. M'agrada, en definitiva, ser mestra d'educació infantil, m'agrada ser mestra de la etapa més important de la nostra vida.


Com us he dit sóc una Laia nova, amb les butxaques plenes plenes! Però no patiu que encara tinc lloc per milions d’aprenentatges més.
Quan ja creia que tot sortiria rodat i trobaria feina només acabar la carrera no va ser així. Però a mi mai m’ha enfonsat un somni que es  fa esperar. Així que vaig decidir esperar-ho a l’estranger.   Un any més tard d’acabar la carrera, vaig anar a viure a Winchester (Anglaterra). Mai ho hauria dit, mai m’havia cridat l’atenció Anglaterra i de cop em vaig veure vivint allà i sorprenent-me dels tresors que hi vaig trobar.

Vaig anar a fer d’ Au pair a una família fantàstica, això em va permetre viure en primeríssima persona el procés de l’aprenentatge d’un llenguatge. Com fan els nens que comencen a parlar,  al·lucinava amb les estratègies i metodologies que creava de forma innata a l’hora de comunicar-me. En definitiva vaig viure en la pròpia pell que el llenguatge flueix quan té una funcionalitat. Quants cops estant allà em vaig recordar de la meva àvia, quan jo de petita li preguntava: com ho has fet? Com ho has aconseguit? (Alguna cosa que semblava impossible) Y ella sempre m’ha contestat “Ahhh la necesidad”  És a dir, si vols de veritat, si ho desitges, si ho necessites, pots aconseguir-ho tot.

D’Anglaterra vaig marxar amb una família nova, moltes cançons i activitats xules a la butxaca, sabent conduir per l’esquerra, sabent fer una truita de patates, experta en canviar bolquers a qualsevol lloc, vaig aprendre ha estar molt bé sola, faig fer molt bons amics però vaig aprendre a estar a gust dinant sola, prenent un cafè sola... Diguéssim que gràcies a això em vaig conèixer molt millor. És per això que d’Anglaterra va arribar una Laia millorada. 


Tot seguit i com si les coses les hagués escrit un director de cinema, vaig tornar a Barcelona i tot just uns mesos desprès faig estrenar-me com a mestra d’Infantil.

QUINA GRAN OPORTUNITAT! Ni més ni menys que com a tutora de P4. Tenia molt poca experiència però la il·lusió i motivació duplicava les novatades que vaig fer.

L’any 2014 sempre el recordaré com un any màgic. No va ser fins passat un mes de començar l’escola, quan em vaig adonar que el meu somni s’estava fent realitat. Quantes vegades havia imaginat fent rotllana amb els meus nens, debatent sobre temes interessants, investigant sobre projectes o simplement veien els ulls atents que s’obren quan m’escolten.

És una passada! Crec que sóc una afortunada. Una afortunada d’haver trobat allò que em fa feliç i de poder ser feliç cada dia.
L’escola és paciència, escolta, organització, hàbits, rutines però sobretot l’escola és deixar-se sorprendre. Des del bon dia amb abraçades i somriures quan arriben contents a la classe, com quan veus que els nens van evolucionant i de cop passen de no saber escriure ni el seu nom a fer una frase sobre que han fet a la festa major.
De veritat, no insisteixo més, ser mestra és al·lucinant.  

En definitiva, si hagués d'estar el meu nom en una enciclopèdia hauria de posar alguna cosa així:


Laia Blanco: Mestre d'Educació Infantil, mig catalana, mig menorquina
i un trosset de cor a Winchester.
Persona creativa, d'idees fixes i també boges (però factibles).
Sempre amb projectes al cap, el seu moment d'inspiració màxima: la dutxa del matí.
La seva perdició el Padel, pot estar-hi jugant hores sense fi.
Li agrada el mar i el seu somni és manar algun dia la seva propia barqueta
per les aigües menorquines.








11 comentarios:

  1. Laia,
    acabo de descobrir el teu blog i la teva persona.
    Tenim molts aspectes amb comú excepte l'edat ha,ha,ha.
    Molta sort en aquesta aventura!
    Carme

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Apa Carme! El que jo acabo de descobrir és el teu altre blog sobre Scrapbook i altres manualitats!!! Ara no sé quin dels dos m'agrada més!

      Gràcies i seguim en contacte!

      Eliminar
  2. Hola Laia!

    Em sembla molt interessant el teu bloc i a partir d'ara et seguiré. A diferencia de tu, jo estic fent el grau superior d'educació infantil i més endavant m'agradaria fer el grau. M'agrada visitar blocs educatius per aprendre cada cop més.

    Una abraçada!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies Marta! Ara vaig a donar-li una ullada al teu bloc :)

      Eliminar
  3. Hola Laia! Encantada de conéixer-te!
    M'encanta el teu blog, les coses que comparteixes i com ho fas.
    Ja tens una altre seguidora més, una altra "boja" per l'Scrap del Prat ;-)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ay Raquel no havia vist aquest comentari! Jo ja saps que segueixo cada entrada nova del teu blog, ets una artista! Visca el Prat! jejeje

      Eliminar
  4. hola Laia!!!
    buscant i buscant l'altre dia idees d'educació infantil vaig donar amb el teu instagram i vaig veure que tenies un blog i aqui estic fent-li un cop d'ull... gracies a tu se que jo també d'aqui uns anys podré dir SOC MESTRE D'EDUCACIÓ INFANTIL ara mateix estic fent el grau superior per despres passar a la vida universitaria i qui sap si també a blanquerna com el meu germà jijiji m'agraden molt les persones com tu que creuen que és vocació pura i dura.. ja tens una seguidora més! petons

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Judith moooltes gràcies! Doncs aprofita tots aquests anys tannn tannn valiosos que aprendràs molt! Jo ara que he acabat penso que hauria d'haver aprofitat encara més amb tots aquells profes inspiradors que t'aniràs trobant. Soooort!! I Blanquerna és una gran opció

      Eliminar
    2. i tant que els aprofitare jijiji estic "disfrutant com una enana"!!!!!

      Eliminar
  5. Eii! Acabo de trobar el teu bloc i només et puc dir FELICITATS LAIA!!! fas unes reflexions genials que m'han tornat les ganes de reactivar el meu bloc i reflexionar una mica sobre perquè vull dedicar la meva vida als més menuts i menudes de l'escola. Moltes gràcies per compartir els projectes i pensaments d'una mestra d'infantil de cap a peus!

    Una càlida abraçada i molts petonets de part d'una futura mestra d'Educació Infantil! :)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Moooltes gràcies Marta! Aprofita aquest periode de pràctiques en el que estas i menjate'ls a petooons! T'he deixat un comentari pel teu blog!

      Petonets!

      Eliminar