Cuerdas

Bona nit a tots! 

Avui per fi he pogut veure el curtmetratge Cuerdas. Segurament ja n'heu sentit parlar, va ser molt comentat perquè va guanyar un Goya i va tenir molta difusió.  Jo sóc una mica reticent a veure el que tothom comenta i fins ara, que ja ha passat una mica el mareig, no he decidit veure-ho. Realment és una historia impactant, commovedora i que ens convida a reflexionar. Aquí la teniu:

A mi el que em fa reflexionar és que els nens són increïbles. Parlo de la Maria, però parlo de la bondat, la innocència i de la ment oberta, sense estereotips que tenen els nens en general. A vegades els adults ens compliquem amb histories i tabús davant d'un problema i normalment les coses són més senzilles.

Per això crec que hem d'escoltar molt més als infants, ells no jutgen, no veuen impossibles, i solen trobar una solució original per a cada problema. La societat hauria d'aprendre dels nens i no els nens de la societat, perquè és llavors quan els traslladem els tabús, la negativitat, el racisme i totes les coses dolentes que a vegades portem tatuades en el nostre interior. 

També m'ha fet pensar que tenir un nen a l'aula amb alguna discapacitat enriqueix molt als altres nens com a persones, solen treure aquesta actitud increïble de solidaritat, amistat incondicional i d'ajuda a l'altre, no des de la caritat sinó des de la més sincera amistat. Ho dic pel que he vist, els nens que han crescut amb algun germà, familiar o company amb alguna discapacitat són d'una altre pasta. De fet, sé d'unes quantes noies que ara es dediquen a l'educació especial i temes relacionats perquè de petites van conviure amb una nena amb discapacitat a l'aula. 

Fent la reflexió m'he recordat d'un anunci de la ONCE

Ningú és igual, tots som especials. 




.