martes, 25 de marzo de 2014

Les 7 diferències



Hola! Ho sé ho sé... ha passat gaire bé un mes des de la darrera entrada! I es que no paro ni un moment i quan paro és per caure sobre el llit i dormir per carregar piles.
Tenia pendent explicar-vos la meva experiència a una escola de Southampton i com he vist en alguns comentaris esteu interessats en com és l’educació aquí.

Bé per començar us vull explicar les etapes i la organització que és una mica diferent a la d’Espanya.

A Espanya tenim: de 0 a 3 l’Escola Bressol, de 3 a 5 l’Educació Infantil, de 6 a 12 l’Educació Primària, de 13 a 16 l’ESO i de 16 a 18 el Batxillerat.

A Anglaterra (que no a Regne Unit) perquè cada país té les seves competències. És de 0 a 4 Nursery, de 4 a 11 Primary School , de 12 a 16 High School i de 17 a 18 Collage.

Realment son les mateixes etapes menys la segona l’Educació Infantil (de segon cicle) que no existeix. Sí, espanta veure que als 4 anys comencen la primària, però realment dels 4 als 5 anys és un any que li diuen preparatori. Encara no he pogut veure com funciona aquest curs, però estic molt intrigada, ja us explicaré.

Cal dir que encara tinc pendent visitar una escola Montessori aquí a Winchester i una escola més gran també aquí, suposo que quan hagi visitat les 3 escoles podré donar una visió més global de l’educació a Anglaterra. De moment només us puc explicar la meva visió en una única escola del tipus Nursery.

Vaig passar el dia a l’aula dels més grans 3-4 anys i el funcionament em va semblar molt semblant a (les millors) escoles de Barcelona.  Però vaig trobar 7 diferències abismals:

1. Un adult cada 4 nens. Quan era a l’aula de bon matí pensava: la tutora, la de suport, un altre de suport, un altre de suport, un altre de.... però quants mestres hi ha per aula? Al preguntar vaig al·lucinar, hi ha 1 adult cada 4 nens. I en aquella aula hi havia uns 15 alumnes, per tant uns 4 mestres més algun més que passava per allà. La organització era molt bona els mestres estaven asseguts al terra en els racons que més demanda tenien i no sé si era casualitat o que però els nens es repartien molt bé ells sols pels diferents racons/ambients i solia haver 3-4 nens fent les diverses activitats i una mestra per ells.

2. La riquesa dels diferents llenguatges. Em va agradar la forma d’extreure la riquesa de la immigració a l’aula. En els cartells dels números, paraules i lletres repartides per tota l’aula sempre hi havia paraules y números en altres idiomes (àrab, rus, francès..)  Perquè a l’aula hi havia nens d’aquelles procedències. Em va semblar molt positiu pels nens i em va agradar moltíssim un taulell que hi havia amb expressions en altres llengües (sempre dels països de procedència dels nens)  bon dia, com estàs, que aprofiti... I al costat les anotacions per a les mestres per pronunciar-ho bé. És a dir, que ho fan servir i no ho tenen allà de decoració.  

3. Importància de la educació emocional. Sé que ara a Barcelona ja les escoles són cada cop més conscients, però em va sobtar la quantitat de materials i contes que hi havia per tractar l’educació emocional.

4. Fomentar l’autonomia. Vaig trobar que tot estava a la mida dels infants, em va agradar molt el racó de “arts and crafts” perquè hi havia unes caixes obertes amb pintures, llapis de colors, enganxines, pompons, purpurines, papers de molts tipus... tot a la disponibilitat dels infants per fer i desfer. I pel que vaig veure no es malgastava res  i no anava res pel terra, és qüestió de crear la rutina de cuidar les coses.

 5. Embrutar-se es divertit, don’t worry! Un dels racons era una taula de plàstic (del estil de les de les activitats de Science) on la mestra va posar aigua i purpurina i uns quants objectes per jugar amb l’aigua.  I no passava res si es mullaven de dalt a baix, o si s’embrutaven amb alguna cosa. Això sí, si volien jugar amb aigua s’havien de posar un davantal de plàstic. I només els canviaven de roba si era molest pels nens (mullats o tacats).

6. Playground. El pati era més aviat petit (encara que comparat amb alguns de Barcelona seria enorme), però era un bosc petit! Amb arbres, una caseta, un castell amb tobogan (tot de fusta) i natural!

7. Entusiasme, vocació i il·lusió. I per finalitzar i per tirar una mica cap a casa nostre diré que les instal·lacions, els recursos i materials eren molt enriquidors, però vaig trobar a faltar l’alegria, l’empenta, la il·lusió... en definitiva la vocació de les mestres tal i com he vist en moltes escoles de Barcelona. No m’agrada gens quan veig una mestra tractant el seu treball de forma d’oficina, és a dir, ara toca això ara toca una altre cosa i tot es va fent i realitzant amb èxit. EEEEEEhh que estàs treballant amb nens, una mica d’entusiasme, de deixar-te sorprendre i emocionar. Pot ser és el caràcter anglès o pot ser és que com les mestres de Barcelona no hi ha res :)


I aquesta és la meva experiència a una escola, estic aprenent milions de cançons en angles a més a més són súper sticky i les estic tot el dia cantant. 

Proximament en poso més. 


No hay comentarios:

Publicar un comentario