martes, 25 de junio de 2013

Una gota en el mar


Hola ! Sóc la Laia, una noia catalana i mig menorquina. Tinc 22 anys i fa una setmana vaig complir un dels meus objectius més volguts des que era petita: ser Mestra d'Infantil.




Uff.. encara dir "ser" em resulta massa gran per a mi, més bé diria que a partir d'ara tinc el permís per començar a aprendre a ser Mestra d'Infantil. Començar a ser allò que des que vaig nèixer em corre per les venes, i és que tinc clar que és pura vocació. Mai m'he plantejat cap altre professió, penso que per a mi és molt més que una feina, ser mestra és un estil de vida. 



Ho sé perquè ho he viscut a casa, la meva mare, la meva tieta, dues cosines... totes elles són mestres i sempre he vist amb aquella enveja sana com els hi brillaven els ulls quan m'explicaven coses de l'escola, aquella enveja sana que et fa moure i, com una formigueta, anar complint objectius per arribar algun dia a ser com elles.
   



Ara s'acaba una gran etapa en la meva vida, l'època universitària diuen que és la millor època de totes, però jo tinc un gran pressentiment, crec que el millor està per arribar.

Sempre que em poso a reflexionar sobre que suposa per a mi treballar del que sempre he desitjat, em venen al cap unes paraules de Steve Jobs, el fundador d'Apple. Ell un dia va dir que el treball omple gran part de les nostres vides, i per tant, l'única manera de ser feliç i viure realment satisfet és fer allò que considerem un treball genial. I acabava dient que l'única manera de tenir un treball genial és estimar allò que fem. Quan recordo les seves paraules em poso contenta,  tinc la sort d'haver trobat el meu treball genial, allò que estimaré i em farà ser feliç. Sóc una afortunada.

Però bé, avui no us ho vull explicar tot, sinó no hi hauria emoció, no?

He fet aquest blog perquè sóc una apassionada de les noves tecnologies: dels blogs, xarxes socials,  del Photoshop, de les edicions de vídeo, dels treballs manuals, de l'Scrapbooking... I tot el que comporti inspiració, creativitat,  positivisme i aprenentatges constants. Per això he volgut fer aquest petit espai, per a tot aquell que em vulgui conèixer. Vull compartir amb vosaltres coses interessants que llegeixo i descobreixo, també el meu treball final de carrera i altres reflexions personals, així com també poder aprendre d'altres blogs molt interessants.

M'encanten els projectes, no puc estar parada, sempre tinc moltes idees i molt projectes al cap que sempre acabo realitzant amb esforç i molt molt d'entusiasme. Què seria de mi sense sense il·lusió? En aquest moment de la meva vida estic en un estat constant d'il·lusió i nous projectes petits però també faraònics. La qüestió és que aquesta flama no s'apagui mai.

Acabo amb una altre frase que m'agrada molt i ve clavada per l'ocasió:


A veces sentimos que lo que hacemos es tan solo una gota en el mar. Pero el mar sería menos si le faltara una gota.
M. Teresa de Calcuta. 


Apa aquí comença la meva petita goteta en el mar de l'educació. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario