domingo, 17 de noviembre de 2013

Competitivitat a l'escola

Bon Diumenge plujos!




M’encanten els dies així, sobretot quan són dies que no cal moure’s de casa. M’agrada sentir que allà fora s’acaba el món i jo estic segura i protegida a casa meva.
 
Aquests dies els aprofito per endreçar coses que mai et dona temps a endreçar, mirar fotos i més fotos, reviure moments únics, llençar coses que realment no són necessàries i reubicar tot aquells materials que vaig guardant “por si a caso”.
 
I ahir a la nit, mentre queia el diluvi universal vaig començar a llegir el meu blog, sí! Com si d’una altre persona es tractes, llegia les entrades que fa mesos vaig escriure i realment em va semblar super interessant! Jajaja sisi em va fer gràcia la sensació d’interessar-me el que jo havia escrit fa mesos i refrescar la memòria en aquelles creences.

Va ser així quan em vaig adonar que el tema del meu treball final de Grau l’havia deixat una mica de banda i que era molt interessant! La competitivitat!

Vull fer una mica de memòria sobre aquest tema, igualment podeu revisar altres entrades com:

1.
Introducció: La competitivitat. Perquè vaig escollir aquest treball.

2. Prezzi, presentació del meu treball
3. Què passa en el nostre interior quan guanyem i quan perdem.

I es que ahir vaig refrescar l’interès que em produeix aquest tema. Perquè de fet la competitivitat és el resultat d’una sèrie de sentiments i emocions tals com l’egoisme o la gelosia.

Com vaig dir en entrades anterior és un comportament natural de l’ésser humà, però que no hem d’emmascarar ni negar que és un instint de lluita i forma part de la naturalesa humana. I recordo les paraules de González-Agápito (2011) que assegura que: Provenim d’una lluita per la pura supervivència i aquest instint natural de lluita és ben present en cadascun de nosaltres.

 
Per tant, no podem ignorar la naturalesa, però si que hem de saber com canalitzar-la, sobre tot com a mestres o persones influents en infants (És a dir, que tots estem implicats).  
 
La competitivitat en l’àmbit educatiu és un tema que durant el transcurs de la història ha tingut molts propulsors i molts detractors. Durant molt de temps, la competitivitat ha estat present en l’educació, sent una eina per a la motivació en el procés educatiu dels infants. En les escoles més tradicionals es creia que només d’aquesta manera els infants progressarien amb l’afany de ser millor que els seus companys i rebre, així, el reconeixement dels mestres.

 
 
I no va ser fins a la fi del segle XX quan es van començar a qüestionar aquests metodologies. Un dels propulsors d’aquestes metodologies més socials va ser Célestin Freinet, que va aportar una pedagogia basada en l’aprenentatge a través de la cooperació en el treball i la motivació per l’esforç. Seguit de Paulo Freire , qui va començar a parlar sobre educació solidària, dialògica i activa.
 
Actualment, hi ha molts sectors en l’educació que reivindiquen la no implantació a l’escola dels valors socials dominants actuals, basats en el comportament competitiu i, fins i tot agressiu, de la vida social i econòmica que ens envolta.
 
 
 
Tot i així, hi ha posicions que segueixen defensant la competitivitat en els processos educatius, de fet, molta gent al conèixer el meu treball em pregunten si la competició és una predisposició natural en l’infant i la societat és competitiva: el treball amb activitats cooperatives no generarà individus inadaptats a la realitat amb la que es trobaran?
 
Jo els hi responc que aquesta pregunta ens duu a la reflexió sobre la concepció de l’educació. Hem d’educar per a la societat en la què ens movem, o per a la societat que volem? Si tenim una concepció de l’educació més conservadora creurem que simplement hem d’adaptar al nen a la societat en la que viu, sense qüestionar-nos si hi ha factors negatius a millorar. En canvi, si partim d’una concepció d’educació on hi ha un reciclatge constant, amb una mirada crítica, l’objectiu és formar persones capaces de tenir opinió pròpia i amb afany de canviar i millorar la societat. Per tant podem entendre que aquesta ideologia no crea infants inadaptats, sinó tot el contrari, infants amb criteri propi i força per a contagiar a la societat de la cultura per a la pau.
 

 
I vosaltres, que creieu? S’ha de fomentar la competitivitat negativa a les escoles?

2 comentarios: