Per què som competitius?

Diferents investigacions científiques realitzades sobre la competitivitat la consideren com una conducta instintiva (Instintos Humanos, 2003). Segons el Diccionari de la Llengua Catalana, l’instint és l’impuls interior natural que no depèn de la raó ni de la voluntat.

Aquesta conducta instintiva es va generar amb els nostres avantpassats, quan per sobreviure, necessitaven ser els més forts i els millors en tots els aspectes. De fet, la competició en els éssers humans comença des del ventre de la mare, quan el procés de gestació es converteix en una lluita entre el cos de la mare i les necessitats del futur nadó.

És des d’aquell moment quan el nostre cos és dissenyat pel triomf.Tal i com ens mostren aquestes investigacions, el triomf és la satisfacció plena i ho és gràcies a la Dopamina, una substància química que es genera en el nostre cos, la qual estimula el centre de plaer del nostre cervell i ens produeix una profunda sensació de benestar quan guanyem. Tot seguit, les Endorfines comencen a circular per tot el cos, pal·liant l’esgotament i fent-nos sentir eufòrics.

Tot i que guanyar i aconseguir el triomf ens genera aquesta eufòria, no és un dels aspectes que ens motiva més per a guanyar. El que més ens motiva per al triomf és la por a fracassar. 

Perdre és una experiència molt més duradora i profunda del que mai podria aportar-nos un triomf. Quan perdem s’allibera, entre d'altres, el Cortisol, una substància química que provoca l’estrès i el malestar. Un dels motius pel qual un fracàs és molt més significatiu que un triomf és perquè quan perdem, l’hipotàlem cerebral és estimulat com amb una petita descàrrega de corrent, de tal manera que recordem aquesta derrota per sempre.

Una vegada que coneixem què passa en el nostre interior quan experimentem una victòria o un fracàs, cal tenir present que és a partir dels 4 anys aproximadament quan podem començar a ser competidors intel·ligents. Ser un competidor intel·ligent vol dir saber-se posar en la pell de l’altre i preveure les seves accions. Aquest concepte va relacionat amb la Teoria de la ment.

Als 4 anys aproximadament, es desenvolupa la Teoria de la ment. Aquesta teoria fa referència a la capacitat de poder comprendre el que altres persones poden estar pensant. És en aquesta edat quan els infants se n’adonen que cadascú té diferents desitjos i intencions. Quan juguen a amagar-se, comencen a ser conscients que els altres no tenen la seva mateixa visió, i també, comencen a comprendre millor els contes, ja que comprenen que personatges diferents pensin de forma diferent (Pozo Municio, 1999). Per tant, a l’hora de competir, poden canviar la seva estratègia segons el que creguin que està pensant el seu opositor.

La competitivitat, per tant,  és una conducta instintiva, però no necessàriament ha de ser quelcom negatiu. Hem de saber canalitzar-la cap a una competitivitat positiva. Per saber com fer-ho, primer cal conèixer les 5 actituds que es poden adoptar davant situacions d’interacció amb altres persones. En la propera entrada al blog us ho explico al detall. 

No pots esperar?
Fes una ullada al prezi