La clau per ser feliç

HOOOLA!

Aquests dies estic al meu paradís i en aquest paradís no tinc internet. Així que escric les entrades sense saber quan les podré publicar.

Aquests dies m’he començat a llegir un llibre que trobo que és genial i el recomano tant per a mestres, com per a pares, com per a tothom que vulgui comprendre les relacions personals i saber molts perquès de la vida. És a dir, que és un llibre molt interessant per a tots.

Aquest llibre és del genial Eduard Punset i es titula: Lo que nos pasa por dentro. El llibre esta segmentat en les diferents etapes de la vida i jo em quedo amb la que segons ell és l’edat que fa decisiva la nostra vida: entre els 0 i els 5-7 anys.

Realment recomano molt la lectura d’aquest llibre, encara que només sigui el primer capítol, a tot aquell que es vulgui dedicar a l’ensenyament. Explica coses essencials per a realitzar una correcta tasca educativa, coses tan bàsiques que a vegades no caiem que són essencials.

Vull destacar alguns aspectes i m’he adonat que tot el que explicaré gira entorn a l’educació emocional. Gràcies a les noves investigacions i descobriments que s’està fent del cervell humà s’està veient la importància que els infants consolidin el seu perfil emocional. Els primers 6-7 anys de vida condicionaran el caràcter de la persona.

Segons Richard Davidson qualsevol intervenció que volguéssim  portar a terme per a influir en la personalitat és infinitament més eficaç si es fa en aquest precís període que si s’intenta desprès de superar els 5-7 anys, doncs les habilitats i els processos mentals que es desenvolupin en aquest moment posaran les bases de les sis dimensions que constitueixen el perfil emocional :

1.     La capacitat per a recuperar-nos de l’adversitat.
2.       L’actitud per a fer que duri una emoció positiva.
3.       La perícia a l’hora d’interpretar les senyals socials que reprodueixen altres.
4.       L’autoconsciència d’un mateix.
5.      La sensibilitat referida al context.
6.      La capacitat per a enfocar-nos en la nostra concentració.

Un cop sabem quines són les sis bases, hauríem de pensar com treballar-les a l’aula. I quan m’he posat a reflexionar sobre això m’he adonat que la majoria dels punts en moltes escoles es treballen molt superficialment o alguns ni es treballen i és un tema preocupant.

Però si investigacions científiques ens demostren que són aquestes les bases, el camí a seguir amb els infants per a fer unes persones estables psicològicament, amb autoestima i definitivament felices, PERQUÈ NO INTENTEM PORTAR A L’AULA AQUESTS NOUS AVENÇOS?

De cada punt he extret algunes coses més concretes que es podrien aplicar a l’aula. 

Per exemple del punt 1, respecte a recuperar-nos de l’adversitat, extrauria que s’ha de treballar molt més l’esforç, el no rendir-se, el treball en equip, les metes personals i les metes comunes, treballar per a complir objectius i mostrar als infants que si no ens esforcem no arribarem a les nostres metes.

Respecte el punt 2 crec que cal portar a les aules, encara més: la felicitat, l’alegria, el positivisme, el companyerisme, l’amistat, l’afecte i l’estimació. No em d’oblidar que un grup classe és un grup social al qual l’infant pertany i al qual s’ha de sentir vinculat emocionalment.

Lligat amb el punt 2 ve el punt 3 que fa referència a treballar l’empatia, el reconeixement de les emocions dels altres i per tant al treball de la compassió, la solidaritat, la comprensió i la cooperació.

És molt important conèixer als demés però primer ens em de conèixer a nosaltres mateixos, identificar les nostres emocions és essencial per a poder tenir una autoestima alta i poder relacionar-nos amb el nostre entorn. A l’autoconsciència és el que fa referencia el punt 4.

I respecte a la relació amb el nostre entorn és el que remarca el punt 5, conèixer l’entorn de l’infant, potenciar tots els aspectes positius que ens poden aportar aprenentatges i fomentant així que l’infant es senti segur en el seu context.

I per acabar el punt 6 i pot ser el únic al qual se li dóna molta importància a les escoles i és a fomentar la concentració. Es fomenta fent treballs, escoltant contes, seguint les indicacions dels mestres... però és fomenta conscientment que és important la concentració?

Crec que aquest llibre, ens hauria de fer replantejar-nos moltes metodologies que es porten a terme en moltes escoles. I no pel fet de fer “malicia” sinó per falta de coneixement. Ara diuen que està molt de moda això de l’educació emocional, però realment la gent que diu això és conscient de la transcendència que té treballar les emocions en les primeres etapes dels infants?

No és una moda, són els nous descobriments de la ciència que em d’aplicar a les escoles.

Per finalitzar vull dir que cada dia que llegeixo més sobre educació infantil estic més orgullosa d’haver escollit aquesta professió. Penso que és una gran responsabilitat ser mestra d’infantil, és el treball més delicat i sense marge d’error que em podrien encomanar. Estan en joc els hàbits i la personalitat de molts infants que un dia faran girar el món. 

BON ESTIU!